Híbrid
descendent producte de creuar dues espècies diferents From Wikipedia, the free encyclopedia
descendent producte de creuar dues espècies diferents From Wikipedia, the free encyclopedia
Un híbrid és un organisme viu procedent de l'encreuament sexual entre dues espècies diferents o varietats biològiques: espècies (creuament intraespecífic); espècies (creuaments interespecífics) o gèneres (creuament intergenèric) diferents. L'híbrid presenta una barreja de les característiques genètiques dels dos progenitors. En el cas de creuaments interespecífics, també es parla de mestís. Els híbrids obtinguts entre espècies diferents, quan són viables, són generalment estèrils. Genèticament, els híbrids són organismes heterozigòtics, ja que posseeixen gens de diferents característiques, que poden ser tant recessius com dominants, heretats dels seus progenitors. Quan hi ha falta de gens dominants entre els seus al·lels, s'hi manifesten caràcters recessius. La hibridació és diferent de la manipulació genètica en el sentit que no requereix tecnologies basades en la biologia molecular.
Els híbrids interespecífics generalment es denominen segons una convenció; primerament una part del nom corresponent al nom de l'espècie del pare i una altra part corresponent al de la mare. Als híbrids de plantes es dona un nom botànic acord amb el Codi Internacional de Nomenclatura per Plantes Cultivades, que complementa al Codi Internacional de Nomenclatura Botànica.
La hibridació mitjançant edició genètica es va fer per primera vegada als anys 80 del segle xx a Cambridge entre una ovella i una cabra. En 2017, "el grup del doctor Hiromitsu Nakauchi, que treballa a la Universitat de Tòquio i a la de Stanford, va injectar cèl·lules mare de ratolí a un embrió de rata, modificant-lo de manera que les cèl·lules implantades fabriquessin un pàncrees que substituís l'òrgan original". Els Estats Units va prohibir el finançament públic d'aquests experiments quan involucraren material humà des del 2015. El Japó, però, va llevar el límit permetent la creació d'híbrid entre humans i animals no-humans.[1]
Es parla d'hibridació de subespècies o varietats i de races obtingudes artificialment produïdes per dos mètodes:
En biologia i específicament en la genètica, el terme híbrid té diferents significats, tots ells es refereixen a la descendència a través de la reproducció sexual.[2]
Des del punt de vista de la taxonomia els híbrids es refereixen a la descendència que resulta de l'entrecreuament entre animals o plantes de diferents tàxons.[3]
Depenent dels progenitors, hi ha un gran nombre de tipus d'híbrids;[5]
Els híbrids interespecífics es fan aparellant dues espècies, normalment dins del mateix gènere. La descendència mostra trets i característiques d'ambdòs progenitors. La descendència d'un encreuament interespecífic sovint resulta estèril la qual cosa és un mecanisme de prevenció de flux genètic entre les espècies.[8] L'esterilitat és deguda al diferent nombre de cromosomes, per exemple el ruc té 62 cromosomes i el cavall 64 i la descendència (la mula) té 63 cromosomes. Les mules i altres híbrids interespecífics són normalment estèrils, ja que no poden produir gàmetes viables, ja que el cromosoma extra no poden fer un parell homòleg durant la meiosi i no es forma esperma ni òvuls viables. Tanmateix s'ha informat de mules femelles fèrtils en alguns casos quan el pare és un ruc.[9]
Més sovint altres processos que ocorren en les planes i els animals mantenen l'aïllament genètic i la diferenciació entre les espècies. La mosca Lonicera és la primera espècie animal coneguda que és resultat d'una hibridació natural, abans d'aquest descobriment la hibridació natural només es coneixia en les plantes.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
