Els hemúlids (Haemulidae) o pomadàsids (Pomadasyidae) són peixos actinopterigis de l'ordre dels perciformes agrupats en 19 gèneres i 150 espècies.[4]
Haemulidae | |
---|---|
Haemulon album | |
Període | |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Lutjaniformes |
Família | Haemulidae Gill, 1885 |
Morfologia
Alimentació
Mengen invertebrats bentònics.
Hàbitat
Són principalment marins, tot i que n'hi ha d'espècies que viuen en aigües salabroses i d'altres, molt poques, en aigua dolça.[6]
Distribució geogràfica
Viuen als oceans Atlàntic, Índic i Pacífic, i a les seues respectives mars.[6]
Costums
Els adults són inactius durant el dia però actius a la nit quan surten a alimentar-se.
Gèneres
- Anisotremus (Gill, 1861)[7]
- Anisotremus caesius (Jordan & Gilbert, 1882)
- Anisotremus davidsonii (Steindachner, 1876)
- Anisotremus dovii (Günther, 1864)
- Anisotremus interruptus (Gill, 1862)
- Anisotremus moricandi (Ranzani, 1842)
- Anisotremus pacifici (Günther, 1864)
- Anisotremus scapularis (Tschudi, 1846)
- Anisotremus surinamensis (Bloch, 1791)
- Anisotremus taeniatus (Gill, 1861)
- Anisotremus virginicus (Linnaeus, 1758)
- Boridia (Cuvier a Cuvier i Valenciennes, 1830)[8]
- Boridia grossidens (Cuvier, 1830)[9]
- Brachydeuterus (Gill, 1862)[10]
- Conodon (Cuvier a Cuvier i Valenciennes, 1830)[12]
- Conodon macrops (Hildebrand, 1946)
- Conodon nobilis (Linnaeus, 1758)
- Conodon serrifer (Jordan & Gilbert, 1882)
- Diagramma (Oken, 1817)[13]
- Diagramma labiosum (Macleay, 1883)
- Diagramma melanacrum (Johnson & Randall, 2001)[14]
- Diagramma pictum (Thunberg, 1792)[15]
- Diagramma punctatum (Cuvier, 1830)
- Genyatremus (Gill, 1862)[16]
- Haemulon (Cuvier, 1829)[17]
- Haemulopsis (Steindachner, 1869)[18]
- Haemulopsis axillaris (Steindachner, 1869)
- Haemulopsis elongatus (Steindachner, 1879)
- Haemulopsis leuciscus (Günther, 1864)
- Haemulopsis nitidus (Steindachner, 1869)
- Hapalogenys (Richardson, 1844)[19]
- Hapalogenys analis (Richardson, 1845)
- Hapalogenys dampieriensis (Iwatsuki & Russell, 2006)
- Hapalogenys filamentosus (Iwatsuki & Russell, 2006)
- Hapalogenys kishinouyei (Smith & Pope, 1906)
- Hapalogenys merguiensis (Iwatsuki, Satapoomin & Amaoka, 2000)
- Hapalogenys mucronatus (Eydoux & Souleyet, 1850)
- Hapalogenys nigripinnis (Temminck & Schlegel, 1843)
- Hapalogenys nitens (Richardson, 1844)
- Hapalogenys sennin (Iwatsuki & Nakabo, 2005)
- Isacia (Jordan i Fesler, 1893)[20]
- Isacia conceptionis (Cuvier, 1830)
- Microlepidotus (Gill, 1862)[16]
- Microlepidotus brevipinnis (Steindachner, 1869)
- Microlepidotus inornatus (Gill, 1862)
- Orthopristis (Girard, 1858)[21]
- Orthopristis cantharinus (Jenyns, 1840)
- Orthopristis chalceus (Günther, 1864)
- Orthopristis chrysoptera (Linnaeus, 1766)
- Orthopristis forbesi (Jordan & Starks, 1897)
- Orthopristis lethopristis (Jordan & Fesler, 1889)
- Orthopristis poeyi (Scudder, 1868)
- Orthopristis reddingi (Jordan & Richardson, 1895)
- Orthopristis ruber (Cuvier, 1830)
- Parakuhlia (Pellegrin, 1913)[22]
- Parakuhlia macrophthalmus (Osório, 1893)
- Parapristipoma (Bleeker, 1873)[23]
- Parapristipoma humile (Bowdich, 1825)
- Parapristipoma macrops (Pellegrin, 1912)
- Parapristipoma octolineatum (Valenciennes, 1833)
- Parapristipoma trilineatum (Thunberg, 1793)
- Plectorhinchus (Lacépède, 1801)[24]
- Pomadasys (Lacepède, 1802)[25]
- Xenichthys (Gill, 1863)[26]
- Xenichthys agassizii (Steindachner, 1876)
- Xenichthys rupestris (Hildebrand, 1946)
- Xenichthys xanti (Gill, 1863)
- Xenistius (Jordan i Gilbert, 1883)[27]
- Xenistius californiensis (Steindachner, 1876)
- Xenistius peruanus (Hildebrand, 1946)
- Xenocys (Jordan i Bollman, 1890)[28][29]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.