Hanníbal Barca
militar i estadista cartaginés / From Wikipedia, the free encyclopedia
Hanníbal Barca[lower-alpha 1][lower-alpha 2] (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Per a altres significats, vegeu «Hanníbal (desambiguació)». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 247 aC Cartago (Imperi Cartaginès) |
Mort | 183 aC (63/64 anys) Gebze (Bitínia) |
Causa de mort | Suïcidi (Intoxicació ) |
Activitat | |
Ocupació | polític, cap militar |
Carrera militar | |
Lleialtat | Imperi Cartaginès |
Branca militar | Exèrcit cartaginès |
Rang militar | comandant en cap |
Conflicte | Segona Guerra Púnica, conquesta cartaginesa d'Hispània i Guerra Romano-Síria |
Família | |
Família | Bàrcides |
Cònjuge | Himilce |
Fills | Aspar Barca |
Pare | Hamílcar Barca |
Germans | tercera filla d'Amílcar Barca, Hasdrúbal Barca, Magó Barca, filla gran d'Hamílcar Barca i segona filla d'Amílcar Barca |
Premis
| |
La seva vida va transcórrer en el conflictiu període en què Roma va establir la seva supremacia a la conca mediterrània, en perjudici d'altres potències com la pròpia República cartaginesa, el Macedònia, Siracusa i l'Imperi selèucida. Va ser el general més actiu de la segona guerra púnica, en la qual va dur a terme una de les gestes militars més audaços de la Antiguitat: comandà un exèrcit en el qual s'incloïen trenta-vuit elefants de guerra, van partir d'Hispània i van travessar penosament els Pirineus i els Alps fins a arribar al nord d'Itàlia per a combatre els romans. Aquesta aventura li va costar la pèrdua de l'ull dret. Allí va derrotar els romans en grans batalles campals com la del riu Trebia, la del llac Trasimè o la de Cannas, que encara s'estudia a acadèmies militars en l'actualitat. Malgrat el seu brillant moviment, Hanníbal no va arribar a entrar a Roma. Hi ha diverses opinions entre els historiadors que van des de mancances materials d'Hanníbal en màquines de setge a consideracions polítiques que defensen que la intenció d'Hanníbal no era prendre Roma, sinó obligar-la a rendir-se.[5] No obstant això, Hanníbal va aconseguir mantenir un exèrcit a Itàlia durant més d'una dècada, tot i rebre pocs reforços. Després de la invasió d'Àfrica per part de Escipió l'Africà, el Senat púnic el va cridar de tornada a Cartago, on va ser finalment derrotat per Escipió en la batalla de Zama.
Acabada la guerra contra Roma, va entrar a la vida pública cartaginesa. Es va enfrontar a l'oligarquia dirigent que el va acusar davant els romans d'estar en tractes amb el selèucida Antíoc III el Gran, per la qual cosa va haver d'exiliar-se l'any 195. Va passar al servei d'aquest últim monarca, a les ordres del qual es va enfrontar de nou a la República romana en la batalla de l'Eurimedonte, on va ser derrotat. Una vegada més fugit, es va refugiar a la cort de Prúsies I, rei de Bitinia. Els romans van exigir al bitini que lliurés al cartaginès, i el rei va accedir-hi. No obstant, abans de ser capturat, Hanníbal va preferir suïcidar-se.