Haplogrup R1a del cromosoma Y
From Wikipedia, the free encyclopedia
R1a és un haplogrup del cromosoma Y definit pels marcadors M420, M449, M511 i M513; descendeix de l'haplogrup R i el seu subclade principal i predominant és M17. R1a1a (M17) té gran difusió, es troba en una regió que va d'Escandinàvia fins a l'Índia; i presenta dos màxims en cada extrem d'aquesta àrea: un a Europa oriental, on se'n troben densitats de més del 50% entre els sòrabs, polonesos, belarussos, russos, i ucraïnesos, i un altre màxim a la regió del Pamir, que es troba entre els límits de l'Àsia Central i Àsia Meridional en poblacions com les castes hindús brahmànica i kxatriya o els tadjics. També se'n troben freqüències significatives en altres zones de l'Àsia central, i arriben fins a Sibèria i, a Escandinàvia, des d'on alguns portadors, possiblement vikings, l'estengueren a Gran Bretanya. Es creu que la dispersió d'aquest haplogrup està relacionat amb l'expansió de les llengües indoeuropees (les quals són parlades per gairebé la meitat de la població mundial), però especialment per l'expansió de les llengües eslaves i indoiranianes.[1]