Hegemonia lingüística
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'hegemonia lingüística és el domini d'un idioma per sobre dels altres en un mateix territori.
Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, hegemonia és la "supremacia que un estat exerceix sobre d'altres, que un poble exerceix sobre els seus veïns o confederats". També defineix el mot com "preeminència comercial, artística o intel·lectual d'un poble, d'una ciutat o d'una institució damunt d'altres". I precisament en el camp cultural pot parlar-se de l'aspecte cultural d'aquest domini. Aquest fenomen acostuma a passar dintre d'un estat en el qual hi ha multilingüisme en què es conviu amb una llengua amb més capacitat d'imposar-se. Es relaciona aquesta idea amb l'imperialisme lingüístic, que és la transferència d'una llengua dita "dominant" a un poble, que en té una altra de no "dominant", i també una hegemonia lingüística freqüentment resolta en aquesta transferència per diverses raons.[1][2]