Helen Quinn - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Helen Quinn.

Helen Quinn

De Viquipèdia

Infotaula de personaHelen Quinn

modifica
Nom original(en) Helen Rhoda Arnold Quinn modifica
Biografia
Naixement19 maig 1943 modifica (77 anys)
Melbourne (Austràlia) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Stanford . Philosophiæ doctor
DESY
Universitat de Melbourne modifica
Activitat
Director de tesiJames Bjorken modifica
Camp de treballFísica modifica
OcupacióFísica i professora d'universitat modifica
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Stanford modifica
Membre de
Premis

Helen Rhoda Quinn (19 de maig 1943, Melbourne) és una física teòrica nascuda a Austràlia. Les seves contribucions de recerca d'una teoria unificada dels tres tipus d'interaccions de partícules elementals han estat reconegudes amb diversos premis. Fou presidenta de la Societat Americana de Física.

Biografia

Quinn va anar a l'escola a Victòria (Austràlia) i a la Universitat de Melbourne abans de traslladar-se a la Universitat de Stanford (EUA), on va rebre el seu doctorat el 1967, una època quan menys del 2% dels físics eren dones. Feu una estada postdoctoral al laboratori DESY d'Hamburg, Alemanya. Després va passar set anys a la Universitat Harvard abans de retornar a Stanford, on és ara catedràtica de físiques al laboratori Stanford Linear Accelerator Collider (SLAC)

Carrera científica

Treballant amb Howard Georgi i Steven Weinberg, Quinn va mostrar com els tres tipus d'interaccions fonamentals (forta, electromagnètica, i feble), esdevenen molt similars als processos d'energia extremadament alta, indicant que poden ser tres aspectes d'una sola força unificada.[1] Helen també va suggerir una possible nova simetria de l'univers (coneguda com a simetria Peccei–Quinn) per a explicar el fet que la interacció forta no violi la simetria CP (la simetria entre matèria i antimatèria) mentre que les interaccions febles ho fan.[2] Una conseqüència d'aquesta teoria és l'existència d'una nova partícula, coneguda com l'axió, mai observada encara però que és candidata per a explicar la matèria fosca a l'univers.

Helen va mostrar (amb Enrico Poggio i Steven Weinberg) com la teoria dels quarks pot ser emprada per a predir certs aspectes de la física d'hadrons (les partícules fetes de quarks) independentment dels detalls de l'estructura de l'hadró.[3] Aquesta propietat útil és coneguda com a dualitat quark-hadró.

Durant la seva carrera de física ha passat pels següents centres i posicions:[4]

  • 1967-70 Fellow postdoctoral, DESY, Hamburg, Alemanya
  • 1971-72 Fellow postdoctoral, Universitat Harvard
  • 1972-76 Professor ajudant, Universitat Harvard
  • 1976-77 Professor associat, Universitat Harvard
  • 1977-78 Professor associat visitatnt, Universitat Stanford
  • 1978-79 Fellow sènior postdoctoral, SLAC, Universitat Stanford
  • 1979 - Investigadora permanent, SLAC, Universitat Stanford
  • 1988 - Directora d'Educació i Divulgació, SLAC, Stanford


Quinn ha estat fortament implicada en el món de l'educació. A Califòrnia, treballa amb mestres d'educació primària i secundària per fer divertits i motivar els estudis de física.[5] Presideix el Board on Science Education del Consell de Recerca Nacional als EUA. Va presidir el comitè d'estudi del NRC que va desenvolupar els estàndards multi-estatals per educació científica, lliurats el 2013.

Honors i Premis

  • 2017: Atorgat el 2018 la Medalla Benjamin Franklin en Física del Franklin Institute, "per les seves contribucions pioneres a la recerca a llarg termini d'una teoria unificada dels forts, febles, i interaccions electromagnètiques de partícules fonamentals." [6]
  • 2017: Va ser seleccionada per impartir la conferència anual de Dirac a la Universitat de Cambridge, patrocinada conjuntament per St John's College i el Departament de Matemàtica Aplicada i Física Teòrica de la Universitat de Cambridge. El seu tema: "Antimateria: la increïble predicció de Dirac i les seves conseqüències". Va ser la primera dona científica que va ser seleccionada des que la sèrie de conferències es va iniciar el 1986.[7][8]
  • 2016: Medalla Karl Taylor Compton per al Lideratge en Física de l'American Institute of Physics per al seu lideratge en la promoció de l'educació i divulgació K-12, inclòs el desenvolupament de normes i enfocaments per a l'educació científica que han tingut un enorme influència a nivell local, estatal, nacional i internacional, i per les seves àmplies i profundes aportacions a l'avanç de la física teòrica de partícules." [9][10]
  • 2016: Membre de l'American Philosophical Society.[11]
  • 2013: Premi J. J. Sakurai per a la Física Teòrica de Partícules de l'American Physical Society (amb Roberto Peccei): "Per la seva proposta del mecanisme elegant per resoldre el famós problema de la violació de CP forta que, al seu torn, va provocar la invenció dels axions, un tema d'intensa investigació experimental i teòrica durant més de tres dècades."[12]
  • 2008: Medalla Oscar Klein de l'Acadèmia Reial Sueca de Ciències.[13] She was the first woman to receive this award.
  • 2005: nomenada oficial honorari de l'Ordre d'Austràlia, "per al servei a la investigació científica en el camp de la física teòrica i l'educació" (el premi va ser honorari perquè Helen Quinn ja no era ciutadana australiana)[14][15][16]
  • 2004: Presidenta de l'American Physical Society.[17]
  • 2003: Membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units[18]
  • 2002: Llicenciatura honorífica, doctora en Ciències, Honoris causa, de la Universitat de Notre Dame[19]
  • 2000: Medalla Dirac del Centre Internacional de Física Teòrica, Trieste, Itàlia (amb Howard Georgi i Jogesh Pati)] "per les seves contribucions pioneres a la recerca d'una teoria unificada de quarks i leptons i de les interaccions fortes, febles i electromagnètiques".[20][21][22] She was the first woman to receive this award.
  • 1998: Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències.[23]
  • 1984: Membre de l'American Physical Society, "Per a les contribucions a les teories de les partícules elementals bàsiques, inclòs el treball influent sobre la renormalització en grans teories unificades i estudis de violació del CP que van conduir a la idea de l'axió."[24]

Referències

  1. Georgi, H.; Quinn, H.R.; Weinberg, S. «Hierarchy of interactions in Unified Gauge Theories». Physical Review Letters, 33, 7, 1974, pàg. 451–4. Bibcode: 1974PhRvL..33..451G. DOI: 10.1103/PhysRevLett.33.451.
  2. Peccei, R.D.; Quinn, H.R. «CP conservation in the presence of pseudoparticles». Physical Review Letters, 38, 25, 1977, pàg. 1440–3. Bibcode: 1977PhRvL..38.1440P. DOI: 10.1103/PhysRevLett.38.1440.
  3. Poggio, E.C.; Quinn, H.R.; Weinberg, S. «Smearing method in the quark model». Physical Review D, 13, 7, 1976, pàg. 1958–1968. Bibcode: 1976PhRvD..13.1958P. DOI: 10.1103/PhysRevD.13.1958.
  4. Hellen R. Quinn.
  5. «Contemporary Physics Education Project». [Consulta: 12 juny 2014].
  6. [1]. Franklin Institute, Philadelphia.
  7. [2]. University of Cambridge.
  8. [3]. St John's College.
  9. [4]. American Institute of Physics.
  10. [5]. SLAC.
  11. [6]. American Philosophical Society.
  12. «Prize Recipient». [Consulta: 13 setembre 2017].
  13. http://okc.albanova.se/okmemorial/lecturers/
  14. [7]. SLAC Today.
  15. It's an Honour
  16. [8]. HMAS Sydney steams to San Francisco in November 2007 to allow presentation of the award, which requires the presence of an Australian military officer.
  17. «APS Members Elect Helen Quinn as Society’s Next Vice President». [Consulta: 13 setembre 2017].
  18. «Helen Quinn Elected to Membership in National Academy of Sciences». [Consulta: 13 setembre 2017].
  19. [9]. University of Notre Dame.
  20. «ICTP - Dirac Medallists 2000». [Consulta: 13 setembre 2017].
  21. «News from ICTP 94 - Dateline — ICTP Portal». [Consulta: 13 setembre 2017].
  22. «SLAC's Helen Quinn awarded 2000 Dirac Medal and Prize: 8/00». [Consulta: 13 setembre 2017].
  23. «Seven Stanford faculty elected to National Academy of Sciences: 5/03». [Consulta: 13 setembre 2017].
  24. [10]. American Physical Society.
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Helen Quinn
Listen to this article