Heliògraf (aparell de mesura)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un heliògraf és un aparell que registra la insolació en una localitat donada. Els seus resultats proporcionen informació sobre el temps atmosfèric i el clima d'una zona geogràfica.[1][2] Aquesta informació és útil en meteorologia, ciència, agricultura, turisme, i altres aspectes. Els heliògrafs anàlegs funcionaven amb les traces cremades per mitjà d'un sistema en què la radiació concentrada per unes lents esfèriques crema la superfície d'un paper enregistrador calibrat,[3] que tornava com un rellotge.
No s'ha de confondre amb Heliòmetre. |
Per a altres significats, vegeu «heliògraf». |
També requerien un observador humà per interpretar els resultats; les interpretacions dels registres podien ser diferents entre els observadors. Els heliògrafs moderns usen l'electrònica i els ordinadors per precisar les dades i no depenen d'un interpretador humà. Els heliògrafs més nous poden mesurar també la radiació global i la radiació difusa.[4]
Tot i això, l'estudi de les antigues fitxes cremades, que a certes estacions meteorològiques cobreixen un lapse de temps de més d'un segle, encara avui queda com un tresor per a fer anàlisis sobre l'evolució del clima.[5] A Catalunya, un dels heliògrafs famosos va ser el del Turó de l'Home, al cim culminant del Montseny.[6] Un altre d'emblemàtic es troba a l'estació meteorològica del Museu de Ciències Naturals de Granollers.[7]