L'Heli apareix en forma de gas només a una temperatura extremadament baixa. El seu punt d'ebullició i el seu punt crític depèn de l'isòtop de l’heli. La densitat de l’heli-4 líquid al seu punt d’ebullició i a una atmosfera de pressió és aproximadament de 0,125 g/mL[1]
L’heli-4 va ser liquat per primera vegada el 10 de juliol de 1908 pel físic Heike Kamerlingh Onnes.[2] L’heli-4 líquid es fa servir com refrigerant criogènic i comercialment es fa servir en imants superconductors. Es liqua a través del cicle de Hampson-Linde.[3]
A causa de les seves febles forces interatòmiques, l’heli roman líquid a la temperatura propera al zero absolut i només solidifica sota grans pressions. A temperatures prou baixes l'heli i també l'heli-4, passen a la fase de superfluid.[4]
| Propietatas de l’heli líquid | Heli-4 | Heli-3 |
|---|---|---|
| Temperatura crítica[4] | 5.2 K | 3.3 K |
| Punt d'ebullició a 1 atm[4] | 4.2 K | 3.2 K |
| Pressió mínima de fusio[5] | 25 atm | 29 atm a 0.3 K |
| Temperatura de transició superfluida a pressió de vapor saturada | 2.17 K[6] | 1 m K en camp magnètic zero[7] |
Heli líquid a 4.2 K i 1 atm, bullint de forma suau.
A 2,17 K, bull violentament,un instant, i s’atura poc després.
Fase suprefluida per sota de 2,17 K.
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
