Henri Pousseur - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Henri Pousseur.

Henri Pousseur

De Viquipèdia

Infotaula de personaHenri Pousseur
Biografia
Naixement23 juny 1929 modifica
Malmedy (Bèlgica) modifica
Mort6 març 2009 modifica (79 anys)
Brussel·les (Bèlgica) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Pneumònia modifica)
Activitat
Camp de treballArts escèniques modifica
OcupacióCompositor i professor d'universitat modifica
OcupadorUniversitat de Lieja modifica
GènereÒpera modifica

IMDB: nm0693869 Musicbrainz: 9919dfaa-a15c-43f2-ab28-d352ad2f5d40 Songkick: 559456 Discogs: 104514 Modifica els identificadors a Wikidata

Henri Pousseur (Malmedy, 23 de juny de 1929 modifica Brussel·les, 6 de març de 2009 modifica) va ser un compositor, professor i teòric de música belga.[1]

Inicià els estudis musicals en el Conservatori de Lieja (de 1947/51) i els continuà en el de Brussel·les (1952/53), perfeccionant-se amb Boulez i amb Souris. Ja durant els anys de Conservatori actuà com a organista, mestre de cor i professor. Pousseur aspirà sempre a realitzar-se segons les tècniques compositives i les expressions estètiques més avançades. Partint dels èxits de l'escola dodecafònica vienesa, va arribar als més agosarats llenguatges servint-se dels instruments tradicionals, ensems que cercava un domini personal dels sistemes electrònics. Des de jove formà part del grup d'avantguarda fundat per Froidebise a Lieja, al temps que li resultà providencial l'assistència el 1954 a l'Estudi de música electrònica de Colònia i el 1957/59 al de Fonologia de la RAI de Milà. En ambdós centres, Pousseur realitzà un bon nombre d'obres electròniques, passant després a la fundació i direcció de Brussel·les d'un altra estudi per a la música electrònica, titulat <<Apelac>>.

Va donar conferències arreu del món i es va distingir particularment com a professor dels cursos d'estiu de Darmstadt (des de 1957), en l'Acadèmia de Música de Basilea (des de 1963), a Buffalo (EUA), etc. Entre les seves obres teatrals cal recordar Votre Faust amb text de Michel Butor, escrit el 1963 com <<fantasia variable du gener opéra>> i representat a Milà l'any 1969; Electre per a cinta magnètica amb text parlat (P. Rhallys, de Sòfocles, parts instrumentals i electròniques (1968), que l'autor qualifica d'action musicale o més precisament mythophonie. Sent d'extrema importància la contribució de Pousseur al repertori de la música electrònica i en cinta, cal citar els títols més significatius dels seus treballs en aquest camp són:

  • Seismogrammes (1954);
  • Scambi (1957);
  • Rimes pour différentes sources sonores, per a orquestra i cinta magnètica (1959);
  • 3 Visages de Liège (1961);
  • Gardens Without Walls (1962); etc.

Tampoc s'ha d'oblidar algunes bandes sonores per a cinema realitzades amb mitjans electrònics, per exemple Liège cité ardente. Segons els cànons de l'expressió instrumental tradicional, Pousseur va compondre:

  • Couleurs croiséss (1967);
  • Symphonie a 15 solistes (1955);
  • Traid per a 15 cordes (s. a.);
  • Répons per a 7 instrumentistes (1960);
  • Quintette à la mémoire dd'A. Webern (1955);
  • Modes i Ode per a quartet (1960/61);
  • Madrigal I, II, III per a conjunts diversos (1961/62);
  • Exercises per a clarinet sol (1956);
  • Caractères madrigalesques per a oboè sol (1965);
  • Echos I per a violoncel; etc.

També són notables les composicions pianístiques:

  • Prospection pour un piano-triple à sixième de ton (1953);
  • Mobile per a dos pianos (1958);
  • Exercices (1958/59);
  • Caractères (1961);
  • Apostrophes et six réflections (1968); etc.

Després hi ha el ram de la composició vocal, tant estimat a Pousseur, amb títols com:

  • 3 Chants sacrés per a soprano i trío de corda (1951);
  • Versets des Psaumes de la pénitence per a cor (1963);
  • Miroir de Votre Faust per a piano i soprano ad libitum (s. a.);
  • Portail de Votre Faust per a 4 veus i 12 instrumentistes (s. a.); etc.

Fins als anys 1980 va publicar:

  • Webern und die Theorie (Magúncia, 1959);
  • Theorie und Praxis in der nneuesten Musik (Magúncia, 1959);
  • Fragments théoriques I, sur la musique expérimentale (Brussel3les, 1970).

Cal recordar que també tingué cura de la publicació dels Ecrits d'A. Berg (Mònaco, 1956).

Referències

Per saber més

Bibliografia

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Henri Pousseur
Listen to this article