Hermenèutica
és l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'hermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη, 'art d'explicar, traduir o interpretar') és l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats.
La necessitat d'una disciplina hermenèutica ve donada per l'ambigüitat i la complexitat del llenguatge natural, que freqüentment condueixen a interpretacions diferents, o fins i tot contràries, en relació amb el significat d'un text. L'hermenèutica intenta desxifrar el significat darrere les paraules i, amb això, intenta l'exegesi de la raó mateixa sobre el significat.
En filosofia, particularment en la de Hans-Georg Gadamer, es considera que l'hermenèutica és la "teoria de la veritat i el mètode que expressa la universalització del fenomen interpretatiu des de la concreta i personal historicitat".[1] Per a Mario Bunge, és la interpretació de texts en la teologia, la filologia i la crítica literària i, en la filosofia, és la "doctrina idealista segons la qual els fets socials i potser també els naturals són símbols o texts que s'han d'interpretar en lloc de descriure's i explicar-se objectivament".[2]