Herèon d'Argos
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Herèon d'Argos era el temple principal del santuari de l'Argòlida dedicat a Hera, l'epítet de la qual, «Hera Argeia", resulta conegut per als lectors d'Homer. La mateixa Hera afirmava ser protectora d'Argos, on se'n guarda el record en una representació arcaica i anicònica de la Gran Dea en un pilar.[1][2] El lloc, que podria ser el punt d'origen del culte a Hera en la Grècia peninsular, es troba entre Argos i Micenes, dues importants ciutats micèniques.[3] El viatger Pausànies, que visità el lloc al s. II, es refereix a la regió com Prosimna. Segons Pausànies, Prosimna, Eubea i Acrea, les tres filles del riu Asterió, foren les nodrisses d'Hera.[4]
Herèon d'Argos | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Heraion (en) i jaciment arqueològic | |||
Artista | Eupolem | |||
Dedicat a | Hera | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Argos-Micenes (Grècia) | |||
| ||||
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
Lloc web | odysseus.culture.gr… | |||
El centre del santuari era el temple, projectat, realitzat i realçat per la disposició del terreny en terrasses.
El temple s'alça al vessant de la muntanya d'Acrea, al cim de la qual han aparegut les restes de l'acròpoli micènica de Prosimna, i era la més important de la zona.[4] L'elecció d'aquest lloc pogué deure's a:
- El poder polític argiu depenia del control de la plana, i la posició prominent de l'Herèon seria un símbol ostentós de la seua autoritat.
- També podria estar condicionada per les restes d'un assentament que data del període geomètric.
El període de més expansió constructiva de l'Herèon d'Argos fou el s. V ae, i continuà funcionant com a lloc de culte fins a l'època romana, com es dedueix de la descripció que feu Pausànies del santuari.