Hildegarda de Vintzgau - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Hildegarda de Vintzgau.

Hildegarda de Vintzgau

De Viquipèdia

Infotaula de personaHildegarda de Vintzgau

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Hildegarde Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement758 Modifica el valor a Wikidata
Suàbia Modifica el valor a Wikidata
Mort30 abril 783 Modifica el valor a Wikidata (24/25 anys)
Thionville Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentabadia de Sant Arnulf Modifica el valor a Wikidata
Rei dels Francs
Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Altres
TítolReina dels Francs
Reina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Agilolfinga Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarlemany (771–783) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarles el Jove
Berta
Adelaida
Lotari
Gisela
Rotruda
Lluís I el Pietós
Pipí d'Itàlia
Hildegarda Modifica el valor a Wikidata
ParesGerold I de Vintzgau Modifica el valor a WikidataEmma d'Alamània Modifica el valor a Wikidata
GermansGerold, Erbio, Adrià d'Orleans, Eric de Friül i Udalric I Modifica el valor a Wikidata
Hildegarda de Vintzgau
Hildegarda de Vintzgau

Hildegarda de Vintzgau[1] (758 - † 30 d'abril del 783 a Thionville), fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor Lluís el Pietós.

Biografia

Era filla de Gerold I de Vintzgau, de la família bavaresa dels Agilúlfides, i d'Emma d'Alàmmania. El seu germà Gerold va destacar a la guerra i va esdevenir prefecte de Baviera.

Als 13 anys, el 771, es va casar amb Carlemany del que fou la segona esposa després de repudiar uns mesos abans a Desiderata de Llombardia, la filla del darrer rei llombard Desideri d'Ístria. Amb l'emperador va tenir nou fills un dels quals fou Lluís el Pietós. Va acompanyar al seu espòs en les seves campanyes. Durant l'expedició d'Itàlia (773-774) va estar present al setge de Pavia on va donar a llum a Adelaida que va morir en el camí de retorn al sud de França. A Roma va oferir al papa Adrià I el cobriment per l'altar de la basílica de Sant Pere.[2] Igualment en la campanya a la península Ibèrica el 778, va donar a llum a dos bessons, Lluís i Lotari a Chasseneuil prop de Poitiers.

Hildegarde va tenir bones relacions amb la futura santa Lioba, a la que va conèixer a la cort. Va fer nombroses donacions a les esglésies i en particular a les abadies de Reichenau i de Kempten. A aquesta darrera li va oferir el 774 els cossos de sant Gordià i d'Epimac.[2]

Va morir amb 26 anys després de donar a llum al seu darrer fill; fou enterrada a l'església abacial de Saint-Arnould de Metz qui va esdevenir la necròpolis de la família de Carlemany. Aquest es va casar al cap de cinc mesos de la seva mort amb Fastrada de Francònia.

Genealogia

Vegeu també Agilulfings

┌─ Hado o Agilulf (?-?). Filiació incerta (cf Pierre Riché).
┌─ Gerold I de Vintzgau (vers 725-† vers 786), comte de Vintzgau.
│ └─ Gerniu de Suàbia (?-?).
│
Hildegarda de Vintzgau
│
│ ┌─ X
└─ Emma d'Alammània (?-?). Filla de Nebi.
└─ X
Hildegarde de Vintzgau
esposa el 771 de Carlemany 
│
├─1 Carles el Jove (vers 772/773 - † 4 de desembre del 811)
├─2 Adelaida (vers 773/774 - †774)
├─3 Rotruda (vers 775 - † 6 de juny del 810).
├─4 Pipí d'Itàlia (777 - † 8 de juliol del 810), rei d'Itàlia (781-810), dinastia dels herbertians.
├─5 Lluís I el Pietós (778 - † 20 de juny del 840), rei d'Aquitània, després emperador.
├─6 Lotari (778 - †779/780), germà bessó de Lluís el Pietós
├─7 Berta (vers 779 - † 824 o després).
├─8 Gisela (781 - † aprox. 800 potser després del 814)
└─9 Hildegarda (†783), segons el monjo Pau Diaca només va viure 40 dies.

Notes i referències

  1. (anglès) Genealogia d'Hildegarda al lloc de Medieval Lands
  2. 2,0 2,1 Dümmler, Ernst Ludwig. «Hildegard (fränkische Königin)». A: Allgemeine Deutsche Biographie (en alemany). llibre 12. Leipzig: Duncker & Humblot, 1880, p. 406. (alemany)

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hildegarda de Vintzgau
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Hildegarda de Vintzgau
Listen to this article