Hipertèrmia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La hipertèrmia és un trastorn greu pertanyent al grup de malalties per alteració de la temperatura corporal i que es presenten quan un organisme homeoterm no arriba a dissipar més calor de la que genera o absorbeix. Generalment, el seu origen és l'exposició a una font de calor i aleshores es denomina cop de calor, també pot ser causada per una insolació, (quan ha estat la radiació solar la causa de l'afecció), però existeixen altres causes i concauses
No s'ha de confondre amb Cop de calor. |
Tipus | high fever (en) |
---|---|
Especialitat | medicina intensiva |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-9 | 780.6 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0267934 i 0155070 |
DiseasesDB | 18924 |
MedlinePlus | 000056 |
MeSH | D000084462 |
És diferent de la febre, que és una reacció de l'organisme en la qual aquest eleva temporalment la temperatura homeostàtica a un nivell més alt com a part d'una resposta immunològica a algun agent extern que comporta l'alliberament controlat de proteïnes pirogèniques.[1] Cal esmentar que la febre molt alta rep indistintament el nom d'hiperpirèxia o d'hipertèrmia, una sinonímia que pot generar confusions.
La hipertèrmia pot ser creada artificialment amb drogues o aparells mèdics. En aquestes instàncies pot tractar càncer i altres malalties. La hipertèrmia maligna és una rara complicació d'alguns tipus d'anestèsia general.
Es considera hipertèrmia quan la temperatura corporal supera els 41 °C. A la hipertèrmia el punt d'ajust hipotalàmic no canvia, però la temperatura corporal puja superant els mecanismes de regulació de temperatura. A conseqüència d'això es produeix l'anomenat cop de calor o insolació.