Hispània Citerior
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana. Va ser creada el 197 aC. Fou governada per procònsols elegits extra ordinem (Liv. XXVIII. 38; XXIX. 13, XXXI. 20), i més tard per dos pretors investits amb el poder dels procònsols i la insígnia de les 12 fasces (Liv. XXXII. 28, XXXIII. 26, Liv. XXXVII. 46, XXXIX. 29). El 171 aC fou unida amb la província Ulterior durant la guerra de Macedònia, però de nou en fou separada el 167 aC. Una legió es va estacionar a la província. La capital fou Tàrraco i eventualment Cartago Nova.[1] L'any 27 aC Octavi (August) va proclamar la seva reforma que encarregava al proconsulat totes aquelles províncies que tenien legions, i entre les províncies afectades per aquestes mesures hi havia la Citerior. Aquell mateix any les dues províncies d'Hispània, la Citerior i l'Ulterior, va ser dividida en tres: la Hispania Citerior Tarraconensis, la Bètica i la Lusitània.
Hispania Citerior (la) | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Tàrraco | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Limita amb | ||||
Dades històriques | ||||
Creació | 197 aC | |||
Dissolució | 27 aC | |||
Següent | Hispània Tarraconense | |||