Història d'Angola
aspecte de la història / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els habitants originaris de l'actual Angola foren caçadors i recol·lectors, i parlaven la llengua khoisan. L'expansió dels pobles bantu, en el primer mil·lenni dC, els va fer perdre predomini a la zona. En grups reduïts, els khoisan –boiximans per als europeus– encara habiten algunes zones del sud de l'estat.
Els bantu eren un poble d'agricultors, recol·lectors i caçadors que és probable que comencessin les seves migracions des de la selva humida, el que avui és la frontera entre Nigèria i el Camerun. La seva expansió es va donar en grups petits, que es reubicaren en resposta a circumstàncies polítiques o econòmiques. Al llarg dels segles xiv al xvii, hi establiren un seguit de regnes, i el del Congo en fou el principal. Aquest va comprendre la franja que en l'actualitat és frontera entre Angola i la República Democràtica del Congo i el seu apogeu es donà durant els segles xiii i xiv.
El 1482, a la desembocadura del riu Congo va arribar una flota portuguesa, comandada per Diogo Cão. Aquest fou el primer contacte amb els angolesos –integrats en l'antic Regne del Congo– i el començament del procés colonitzador. Cão utilitzà primer les missions evangelitzadores, el comerç més tard, i després expedicions militars en contra dels pobles que habitaven l'interior del territori.