Història de Castella - la Manxa
From Wikipedia, the free encyclopedia
La comunitat de Castella - la Manxa sorgeix com a tal el 15 de novembre de 1978 en constituir-se com a entitat pre-autonòmica. La seva polèmica denominació fou motivada per la falta d'una identitat regional forta, davant dels provincialismes que estaven molt arrelats, motiu pel qual van sorgir dues tendències regionalitzadores: una pretenia la constitució d'una Comunitat Castellana amb uns límits que anaven més enllà del Sistema Central; i l'altre, pretenia la constitució d'una Comunitat Manxega formada per les províncies que comparteixen aquesta gran comarca, que va ser declarada província durant el regnat de Carles III. El seu estatut d'autonomia va ser aprovat el 10 d'agost de 1982. Avui dia podríem definir a Castella - la Manxa com a les terres de l'antiga Corona de Castella situades geogràficament al voltant de la gran comarca de la Manxa, que és el nucli central de la Comunitat.
Històricament, és hereva de la regió de Castella la Nova, que comprenia aproximadament l'actual territori castellà-manxec i la Comunitat de Madrid, província que finalment no va ser inclosa dins de Castella - la Manxa per motius econòmics i demogràfics.(Mapa Històric de Castella la Nova Arxivat 2008-12-05 a Wayback Machine.)
El 1785, amb l'ordenament territorial de Floridablanca, la regió va quedar dividida en les províncies de Conca, Guadalajara, Madrid, La Manxa i Toledo, mentre les poblacions d'Albacete, Chinchilla, Almansa, Hellín i Yeste, amb les seves respectives comarques, van passar a formar part de la província de Múrcia i del Regne de Múrcia. El 1833 es modifiquen els límits provincials (divisió provincial de Francisco Javier de Burgos), la província de La Manxa és substituïda per la de Ciudad Real tot i que part del seu territori passà també a les províncies de Conca, Toledo i Albacete, província inexistent fins aleshores i que va ser creada amb part dels territoris de les antigues províncies de Conca, La Manxa i Múrcia, i va quedar incorporada administrativament a la Regió de Múrcia fins a la configuració autonòmica actual; tot i que la major part de la mateixa formava part de la comarca manxega, de què el 1869, durant la I República, aquesta província va ser una de les firmants del Pacte Federal Castellà i del Pacte Federal Manxec, i de què el 1924 la seva Diputació va promoure la creació d'una Comunitat Manxega.
Castella la Nova és a la vegada continuació de l'antic Regne de Toledo, que va ser una de les taifes d'Al-àndalus, i que la seva capital fou conquerida per Alfons VI de Castella l'any 1085. El 1177 es varen conquerir les terres de Conca i la resta meridional, formada pel Camp de Calatrava, la Vall d'Alcúdia i l'alfoz d'Alcaraz (Camp de Montiel i Serra d'Alcaraz), seria consolidada durant el regnat d'Alfons VIII; aquestes últimes, després de la batalla de Las Navas de Tolosa, el 1212. Des d'aquell moment la història de Castella - La Manxa és la mateixa que la de la resta del Regne de Castella del qual va passar a formar part.
El 1605 es publicà la primera edició del llibre que faria famosa aquesta terra, Don Quijote de la Mancha, escrit per Miguel de Cervantes.