Història de Normandia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de Normandia traça el passat de Normandia, una zona històrica hui administrada per l'estat francés, des del comtat, després ducat de Normandia, fins a la recent creació d'una regió administrativa el 2016.
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Molt estables, les fronteres continentals de l'antiga província francesa coincideixen prou fidelment amb les de la nova regió, tret d'alguns territoris incorporats en els actuals departaments d'Eure, Mayenne, Oise i Sarthe en el moment de la creació d'algunes comunes enclavades intercanviades amb Mayenne després de la creació dels departaments durant la Revolució, amb Calvados, Eure, Manche, Orne i Sena Marítim. La Normandia històrica també comprenia les Illes Anglonormandes, integrades per les batlies de Jersey i de Guernesey.
Poblada inicialment per tribus celtes (armoricans a l'oest, belgues a l'est), fou conquistada al 56 aC per les legions romanes abans de ser integrada a la Gàl·lia Celta per August. Al segle iv, Flavi Gracià dividí la província en ciutats que en constituiran les fronteres històriques. Després de la caiguda de Roma al s. V, el poder franc s'hi instal·là, i fomentà el desenvolupament del monacat cristià —simbolitzat per les abadies de Saint-Ouen (ca. 641), Saint-Wandrille (ca. 649) i Jumièges (654)— i substituí els pagus per ciutats abans d'integrar-se en l'Imperi carolingi.
Des de finals del s. VIII, els invasors vikings la devastaren i després s'hi establiren i fundaren un principat el 911, que després esdevingué comtat i més tard ducat de Normandia. Durant un segle i mig d'expansió, les fronteres de la Normandia continental s'estabilitzaren, mentre Anglaterra era conquistada el 1066. Integrada en el domini reial el 1204, Normandia fou fortament colpejada per les conseqüències de la Guerra dels Cent Anys i les guerres de religió: fou un dels principals centres de protestantisme a França.[1]
Al s. XX, els efectes de la batalla de Normandia assolaren moltes ciutats importants, incloent-hi Saint-Lô, Le Havre i Caen. El 1956, el territori normand es dividí en dues regions administratives, la Baixa Normandia (departaments de Manche, Calvados i Orne) i l'Alta Normandia (Eure i Sena Marítim). El 2014, en el marc de la reducció del nombre de regions, l'Assemblea Nacional votà la reunificació de Normandia, que es materialitzà l'1 de gener del 2016.