obra de l'historiador grec Heròdot From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.
(grc) Ἱστορίαι (Historíai) | |
---|---|
Tipus | obra escrita |
Fitxa | |
Autor | Heròdot |
Llengua | Grec |
Publicació | Grècia antiga, 440 aC. |
Creació | c. dècada del 440 aC |
Format per | Clio (en) Erato (en) Polyhymnia (en) Urania (en) Terpsichore (en) Thalia (en) Melpomene (en) Euterpe (en) Calliope (en) |
Dades i xifres | |
Gènere | Història |
Lloc de la narració | Anatòlia Grècia Mesopotàmia Egipte Regió d'Escítia |
Representa l'entitat | Io, Europa, Medea, Helena, Imperi persa i Guerres mèdiques |
Les Històries serveixen com a memòria de les tradicions antigues, política, geografia, i xocs de diverses cultures que eren conegudes al voltant de l'Àsia mediterrània i occidental en aquella època. No és una visió imparcial, però és una de les fonts més importants pel que fa a aquests afers. A més, va establir sense cap precedent anterior el gènere i estudi d'història al món occidental, encara que els fets històrics i les cròniques existien anteriorment.
Potser destaca perquè té com a objectiu relatar la pujada de l'Imperi Persa, els esdeveniments i causes de les guerres mèdiques entre l'Imperi Aquemènida i les ciutats estat gregues al segle v aC. Heròdot descriu el conflicte com la guerra entre les forces de l'esclavitud (els perses) per una banda, i la llibertat (les ciutats estat gregues), de l'altra.
Les Històries, per la seva extensió i el fet d'estar escrites en prosa, tenen una estructura complexa. De fet, es poden distingir dues estructures, una d'externa, que va ser fixada pels editors d'Alexandria que van publicar l'obra sota la dinastia dels Ptolemeus, que la van distribuir en nou llibres o unitats temàtiques d'una llargada semblant. Almenys des del segle ii aC, cada llibre estava associat amb una de les nou Muses les divinitats protectores de les arts. Aquesta distribució és la que encara s'utilitza, encara que no respecta gaire el ritme intern de l'obra. A l'estructura interna Heròdot va explicar els antecedents remots de les guerres mèdiques fins a la seva causa immediata, la Revolta Jònica, per arribar a les victòries gregues de Marató, Salamina, Platea i Mícale i acabant amb la presa de Sestos pels grecs, la base persa als Dardanels. L'obra tenia dues parts quasi iguals, una primera on explora, des d'un punt de vista quasi etnogràfic, l'Imperi Persa, les formes de viure dels perses i dels seus vassalls, i aprofita per explicar els canvis polítics i militars. A la segona part, fa un recull dels conflictes entre perses i grecs. Com ja havia fet Homer i després faria Tucídides, Heròdot dona a conèixer els fets simultanis i successius juntament amb els seus propis comentaris com a narrador, i introdueix discursos i converses dels personatges.
Heròdot va detallar, i moltes vegades va criticar, les fonts utilitzades. Cita, i també corregeix, als poetes Homer, Hesíode, Safo, Píndar, Soló i Simònides de Ceos, i al logògraf Hecateu. Heròdot sembla que va viatjar extensament al voltant del món antic fent entrevistes i recol·lectant històries en abundants fonts orals, tant mites com tradicions locals de diverses ciutats i de cultures bàrbares i egípcies. Va conversar amb persones que considerava ben informades, i quan parlava de països que no coneixia, com l'Àfrica interior, feia referència sempre a les seves fonts. En cas de contradiccions o opinions divergents, acostuma a donar les dues (o més) versions.[1]
Al començament de les Històries, Heròdot exposa les seves raons per escriure:
« | Aquesta és la raó de la investigació d'Heròdot d'Halicarnàs, de manera que el que ha fet l'ésser humà no s'esvaeixi, ni les grans i meravelloses accions mostrades per grecs i bàrbars han de romandre sense la seva glòria, i també per quina causa van guerrejar els uns amb els altres. | » |
Juntament amb la Història de la Guerra del Peloponès, de Tucídides, l'obra d'Heròdot fou una de les influències fonamentals sobre la historiografia romana d'Orient.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.