Escola d'Ulm
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Escola d'Ulm, originalment i en alemany Hochschule für Gestaltung, HfG, va ser una escola universitària de disseny establerta a Ulm, Alemanya, fundada el 1953 sota la direcció de l'escultor i arquitecte Max Bill, el dissenyador i escultor Otl Aicher i l'activista política i cultural Inge Aicher–Scholl. Fou una de les institucions d'ensenyament del disseny més progressistes durant els anys 50 i 60.
Edifici de la HfG d'Ulm dissenyat per Max Bill i acabat en 1955. | |
Dades | |
---|---|
Tipus | universitat Hochschule |
Història | |
Creació | 1955 |
Fundador | Otl Aicher, Inge Aicher Scholl i Max Bill |
Governança corporativa | |
Seu | |
Lloc web | http://www.hfg-archiv.ulm.de |
En els seus inicis va optar per una lògica continuista dels plantejaments de les Escoles Bauhaus de Weimar, Dessau i Berlín. 4 anys després de la seva creació, un grup de professors, encapçalats per Tomás Maldonado, van renegar dels plantejaments de la Bauaus.
Durant el seu funcionament van ser investigats i posats en pràctica nous enfocaments en el camp del disseny, dins dels departaments de comunicació visual, disseny industrial, construcció, informàtica, i més tard de cinematografia, que van fer que el centre guanyés ràpidament força reconeixement a nivell internacional.
L'escola d'Ulm es va anar modelant amb el temps per mitjà de la innovació i el canvi, d'acord amb la pròpia imatge de si mateixa com una institució educativa experimental, i va acabar imposant una metodologia estricta basada en el desenvolupament de projectes, mitjançant l'anàlisi objectiu mateix del disseny i el treball interdisciplinari. L'escola destaca per centrar-se més en els sistemes d'objectes que en el mateix disseny d'objectes.
Aquest plantejament va donar lloc a innombrables modificacions en el contingut, l'organització de les classes i als continus conflictes interns, fet que va influir en la decisió final del tancament de la HfG el 1968.[1]