Ambigüitat
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ambigüitat és un fenomen el lingüístic que es dona quan en una construcció no és clar seu significat. És a dir, un enunciat (una oració, un text) és ambigu quan és susceptible de dues o més interpretacions.[1] Pot ser deguda a una construcció sintàctica poc clara (per exemple, en la frase «Passejava amb el nen cantant» no és clar qui canta dels dos) o a la polisèmia o homonímia pròpia de determinades paraules (en un cas extrem, es parla de mots bagul o comodí, que poden tenir molts sentits). L'ambigüitat només es pot resoldre pel context, que atorga més probabilitat a un significat per sobre dels altres possibles, i per això s'estudia sobretot des de la pragmàtica.