Homeòstasi
tendència a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'homeòstasi és la tendència a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics.[1] Ve del grec ὅμοιος hómoios, igual,[2] i στάσις stásis, detenció.[3] Aquesta condició d'equilibri en el medi intern és deguda a una contínua interrelació dels múltiples processos de regulació corporal.[4] L'estat d'equilibri del cos pot alterar-se dins d'uns estrets marges compatibles amb la vida, fet que es dona per a adaptar-se als canvis del medi que l'envolta.
No s'ha de confondre amb Hemostàsia. |
Segons Claude Bernard (l'introductor del terme el 1865),[5] "l'homeòstasi és l'equilibri dinàmic que ens manté amb vida".
Es pot dir simplement, que l'homeòstasi és l'equilibri intern de l'organisme.
Aquest terme va aparèixer en la biologia, fent referència a l'equilibri químic dels éssers vius però s'ha mostrat útil a totes les formes d'organismes ja sia en sociologia, en política i més generalment en les ciències dels sistemes. Ha estat usat abastament per William Ross Ashby, un dels pares de la cibernètica.[6]