Homotècia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una homotècia és una transformació geomètrica del pla o de l'espai[1] en la qual es compleixen dues condicions: cada punt i la seva imatge estan alineats amb un punt fix O anomenat centre d'homotècia i s'estableix una relació constant λ entre els segments que uneixen el centre d'homotècia amb cada punt i la seva imatge. En una homotècia hi ha una relació de semblança entre l'objecte original i el transformat.[2][3][4]
L'homotècia de centre en el punt O i raó λ queda definida per la fórmula:
- .[5]