Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Hospital de Barcelona / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt arquitectònic modernista de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (ca) Hospital de la Santa Creu i Sant Pau | |||
Epònim | Pau Gil i Serra i Pau de Tars | |||
Dades | ||||
Tipus | Edifici i antic hospital | |||
Part de | llista d'edificis modernistes de Barcelona i Palau de la Música Catalana i Hospital de Sant Pau de Barcelona | |||
Arquitecte | Lluís Domènech i Montaner Pere Domènech i Roura | |||
Construcció | 1905 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | modernisme català modernisme | |||
Material | maó, ceràmica vidrada i vitrall | |||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 6,74 ha zona tampó: 23,14 ha | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | El Baix Guinardó (Barcelonès) | |||
Localització | Sant Antoni Maria Claret, 167-171, Cartagena, 334-372, Mas Casanovas, 70-90 i Sant Quintí, 55-95 | |||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 1997 (21a Sessió) | |||
Identificador | 804-002 | |||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Codi BCIN | 59-MH-EN | |||
Codi BIC | RI-51-0004278 | |||
Id. IPAC | 63 | |||
Id. Barcelona | 2827 | |||
Plànol | ||||
En verd, pavellons modernistes de Domènech i Montaner; groc i marró, pavellons de Domènech i Roura; vermell, nou hospital | ||||
Lloc web | santpaubarcelona.org | |||
En el seu testament, Pau Gil i Serra, un banquer barceloní establert a París, on va morir solter el 1896, va disposar destinar la meitat de la liquidació de la seva banca a la construcció d'un «nou hospital» a Barcelona amb el nom de Sant Pau, dedicat a assistir pobres i que hauria de ser gestionat per una institució de prestigi reconegut.[1] Projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, va ser construït en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, que consta de tretze edificis modernistes; i la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, que inclou sis edificis més d'un modernisme moderat, així com altres construccions posteriors. Compta amb els materials i la decoració propis d'un modernisme amb inspiració neogòtica, en destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una àmplia iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista de l'autor. Per la gran quantitat d'edificis, la riquesa ornamental i el nivell de conservació, és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.