IV Cimera Amazònica
cimera internacional de l'agost del 2023 From Wikipedia, the free encyclopedia
La IV Cimera Amazònica és una cimera internacional que va tenir lloc a Belém entre el 8 i el 9 d'agost del 2023. Hi van assistir representants dels nou Estats membres de l'Organització del Tractat de Cooperació Amazònica, fronterers amb l'Amazònia.[1]
| ||||
| ||||
| Tipus | conferència internacional cimera  | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 8 - 9 agost 2023 | |||
| Localització | Belém (Brasil) | |||
| Estat | Brasil | |||
| Organitzador | Organització del Tractat de Cooperació Amazònica | |||
| Participant | Luiz Inácio Lula da Silva Representa: Brasil Dina Boluarte Representa: Perú Luis Arce Catacora Representa: Bolívia Gustavo Petro Representa: Colòmbia Mark Phillips Representa: Guyana Delcy Rodríguez Representa: Veneçuela Albert Ramdin Representa: Surinam Gustavo Manrique Miranda Representa: Equador Brigitte Collet Representa: França
| |||
.jpg)
El tema principal a tractar era la protecció de la biodiversitat del dit territori. Segueix les cimeres gestionades per la mateixa entitat el 1988, el 1992 i el 2009, desenvolupades entorn de la mateixa qüestió. En aquest cas, el president del Brasil Luiz Inácio Lula da Silva va impulsar la trobada.[1]
Antecedents
Un mes abans, es va fer una reunió preparatòria a la ciutat colombiana de Leticia, en la qual es va parlar d'estratègies per a revertir la desforestació de l'Amazones. Aquest fenomen ha afavorit el pasturatge i la mineria i, de retruc, la criminalitat per part de màfies transnacionals en detriment dels pobles indígenes que habiten la zona.[1]
Com a part de l'organització prèvia, també es van dur a terme els Diàlegs Amazònics, en què els membres dels pobles originaris de l'Amazònia van coordinar reivindicacions, la cabdal de les quals la representació en els debats polítics.[1]
Fets
Concretament, hi van ser presents Luiz Inácio Lula da Silva, Dina Boluarte, Luis Arce, Gustavo Petro, Mark Phillips, Gustavo Manrique, Delcy Rodríguez, Albert Ramdin i Brigitte Collet en representació del Brasil, el Perú, Bolívia, Colòmbia, Guyana, l'Equador, Veneçuela, el Surinam i la Guaiana Francesa, respectivament.[2] Tot i que hi van ser convidats, no van poder-hi ser els líders sud-americans Nicolás Maduro, Chan Santokhi, Guillermo Lasso i Irfaan Ali,[3] ni tampoc Emmanuel Macron, en tant que president de França.[4] A més, en la segona jornada es van sincronitzar amb els governs de la República del Congo, la República Democràtica del Congo, Indonèsia i Saint Vincent i les Grenadines, atès que també disposen de boscos tropicals als territoris que els corresponen, com la Conca del Congo.[5]
En la cimera, el Brasil va proposar que cada país presentés un pla d'acció i crear un panell científic comú per a compartir dades actualitzades per a assolir els tres objectius principals: la protecció de la selva amazònica i dels pobles indígenes, el combat de les desigualtats socials i el reforç de la democràcia arreu de la regió.[1]
Resultats
El primer dia es va signar una declaració composta de 113 propostes, que no assegurava el fre de la desforestació a l'Amazònia abans del 2030. De fet, no preveia cap termini, dotació econòmica ni cap acord específic. En tot cas, es van comprometre a la cooperació regional per a evitar d'arribar a un punt de no-retorn.[4]
En acabat, van emetre el comunicat de deu punts «Units pels nostres boscos», en què van tornar a expressar crítiques als països més desenvolupats. D'afegitó, van convidar al diàleg altres nacions amb boscos tropicals de cara a fòrums internacionals posteriors, com ara la 28a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic del 2023 a Dubai.[5]
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
