Ibn Tufayl
From Wikipedia, the free encyclopedia
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Tufayl al-Qaysí al-Andalussí al-Qurtubí al-Ixbilí (àrab: أبو بكر محمد بن عبد الملك بن محمد بن طفيل القيسي الأندلسي, Abū Bakr Muḥammad b. ʿAbd al-Mālik b. Muḥammad b. Ṭufayl al-Qaysī al-Andalusī), més conegut simplement com a Ibn Tufayl (Wadi Aix, actual Guadix, c. 1110 - Marràqueix, 1185), fou un filòsof, metge, matemàtic i poeta musulmà de l'Àndalus. Se'l coneix també pel nom llatinitzat d'Abubacer Ben Tofail o Abentofail.[1]
Aquest article tracta sobre l'erudit andalusí. Vegeu-ne altres significats a «Fundació Ibn Tufayl d'Estudis Àrabs». |
Nom original | (ar) أبو بكر محمد بن عبد الملك بن محمد بن طفيل القيسي الأندلسي |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1110 Guadix |
Mort | 1185 (74/75 anys) Marràqueix (almohades) |
Visir | |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Activitat | |
Camp de treball | Poeta, filosofia, medicina i activitat literària |
Ocupació | filòsof, escriptor, metge, poeta |
Professors | Abu’l-Hasan (en) |
Alumnes | Nur ad-Din al-Bitruji i Averrois |
Obra | |
Obres destacables | |
Fou educat per Ibn Bajja (Avempace). Va exercir com a kàtib (secretari) del governant de Granada, i més endavant com a visir i físic d'Abu-Yaqub Yússuf, el governant almohade de l'Àndalus. Va participar en la vida cultural, política i religiosa de la cort dels almohades a Granada. En retirar-se, el 1182, va recomanar Averrois com a successor seu.