Icnofòssil
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un icnofòssil (del grec ιχνος, ikhnos: traça rastre i del llatí fossilis) és una icnita (senyal o rastre que han deixat organismes) que s'ha fossilitzat. Aquestes icnites sovint es troben acompanyats pel fòssil de l'ésser que va produir-les però a diferència proporcionen testimoni de la conducta d'un organisme viu. Els més comuns són els senyals de petjades, rastres, pistes, senyals de mossegades, esgarrapades, ous, nius, etc. Són l'objecte d'estudi de la paleoicnologia.[1]
Un icnofòssil pot tenir diverses interpretacions:[2]
- filogenètica: la identitat de l'organisme productor, que dona lloc als paratàxons.
- etològica: el comportament de l'organisme productor.
- taxonòmica: la posició original i els processos taxonòmics patits.
- sedimentològica: les condicions paleoambientals de la formació.
- paleoecològica: la reconstrucció de l'ecosistema original.
En etologia són molt útils per estudiar el comportament i costums dels organismes fòssils. En observar aquests rastres es pot arribar a conèixer la mecànica de locomoció, la resposta defensiva o d'atac, la construcció d'hàbitats i similars. Aquest tipus de fòssil fins i tot disposa de nomenclatura pròpia. Hi ha per exemple, els «cruciats» que és com s'anomenen les pistes trenades dels trilobits sobre el fons marí.