Iconoclàstia
doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols / From Wikipedia, the free encyclopedia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.[1] Usualment, una iconoclàstia és motivada per raons religioses o polítiques. Les persones que s'involucren en una iconoclàstia són anomenades iconoclastes. Etimològicament, iconoclasta es refereix a qui destrossa icones, és a dir, pintures o escultures sagrades. En llenguatge col·loquial, s'utilitza també per a referir-se a aquella persona que va contra corrent i el comportament de la qual és contrari als ideals, normes o models de la societat actual o a l'autoritat de mestres dintre d'aquesta, sense que impliqui una connotació negativa de la seva figura.
La Iconoclàstia és l'acte mateix de destrucció però també un intent de tallar el lligam amb el passat, exemplificat en la conversió de Hagia Sofia, la destrucció dels símbols en els cementiris uigurs, la destrucció de Palmira o els budes de Bamiyan. És per això que tombes, monuments, cementiris i altres recordatoris materials dels morts són objectius tan freqüents de profanació. Per suprimir els vius, destruir els morts.[2]