Ideologia

Ideologia

Una ideologia és un <a href="/ca/Conjunt" title="Conjunt" class="wl">conjunt</a> d'<a href="/ca/Idea" title="Idea" class="wl">idees</a> sobre un <a href="/ca/Sistema" title="Sistema" class="wl">sistema</a> (<a href="/ca/Economia" title="Economia" class="wl">econòmic</a>, <a href="/ca/Sociologia" title="Sociologia" class="wl">social</a>, <a href="/ca/Política" title="Política" class="wl">polític</a>…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva <a href="/ca/Transformació" title="Transformació" class="mw-disambig wl">transformació</a> <a href="/ca/Violenta" title="Violenta" class="mw-redirect wl">violenta</a> o <a href="/ca/Pacifisme" title="Pacifisme" class="wl">pacífica</a> (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).

<table class="vertical-navbox nowraplinks notheme" style="float:right;clear:right;width:22.0em;margin:0 0 1.0em 1.0em;background:#f9f9f9;border:1px solid #aaa;padding:0.2em;border-spacing:0.4em 0;text-align:center;line-height:1.4em;font-size:88%;width:18.0em;"><tbody><tr><th class="navbox-title notheme" style="padding:0.2em 0.4em 0.2em;font-size:145%;line-height:1.2em;font-size:175%;background:#CEF2E0"><a href="/ca/Antropologia" title="Antropologia" class="wl">Antropologia</a></th></tr><tr><td style="padding:0.2em 0 0.4em"><figure class="mw-halign-center wiki-thumb"><a href="/ca/Fitxer:Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour_2.svg" class="mw-file-description image media-thumb" title="Social Network Analysis diagram" data-hash="Fitxer:Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour_2.svg"><img loading="lazy"alt="Social Network Analysis diagram" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour_2.svg/180px-Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour_2.svg.png" decoding="async" data-file-width="1001" data-file-height="1001" data-file-type="drawing" height="180" width="180" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour_2.svg/270px-Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour_2.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour_2.svg/360px-Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour_2.svg.png 2x"></a><figcaption>Social Network Analysis diagram</figcaption></figure></td></tr><tr><th class="navbox-abovebelow notheme" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0;">
Àrees d'estudi</th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em">
<a href="/ca/Antropologia_física" title="Antropologia física" class="wl">Antropologia física</a> &nbsp;· <a href="/ca/Antropologia_social" title="Antropologia social" class="wl">Antropologia social</a> &nbsp;· <a href="/ca/Antropologia_cultural" title="Antropologia cultural" class="wl">Antropologia cultural</a> &nbsp;· <a href="/ca/Etnologia" title="Etnologia" class="wl">Etnologia</a> &nbsp;· <a href="/ca/Arqueologia" title="Arqueologia" class="wl">Arqueologia</a> &nbsp;· <a href="/ca/Antropologia_econòmica" title="Antropologia econòmica" class="wl">Antropologia econòmica</a> &nbsp;· <a href="/ca/Antropologia_de_la_religió" title="Antropologia de la religió" class="wl">Antropologia de la religió</a> &nbsp;· Ciberantropologia &nbsp;· Antropologia del parentiu &nbsp;· <a href="/ca/Antropologia_filosòfica" title="Antropologia filosòfica" class="wl">Antropologia filosòfica</a> &nbsp;· <a href="/ca/Antropologia_forense" title="Antropologia forense" class="wl">Antropologia forense</a> &nbsp;· <a href="/ca/Paleoantropologia" title="Paleoantropologia" class="wl">Paleoantropologia</a> &nbsp;· Antropologia genètica &nbsp;· <a href="/ca/Sociologia" title="Sociologia" class="wl">Sociologia</a> &nbsp;· Antropologia de la societat contemporània &nbsp;· <a href="/ca/Lingüística" title="Lingüística" class="wl">Lingüística</a> &nbsp;· <a href="/ca/Antropologia_de_l'art" title="Antropologia de l'art" class="wl">Antropologia de l'art</a> &nbsp;· <a href="/ca/Simbologia" title="Simbologia" class="mw-redirect mw-disambig wl">Simbologia</a></td>
</tr><tr><th class="navbox-abovebelow notheme" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0;">
Escoles, pensament i <a href="/ca/Història_de_l'antropologia" title="Història de l'antropologia" class="wl">història</a></th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em">
<a href="/ca/Funcionalisme_(sociologia)" title="Funcionalisme (sociologia)" class="wl">Funcionalisme</a> &nbsp;· Culturalisme</td>
</tr><tr><th class="navbox-abovebelow notheme" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0;">
Mètodes d'investigació</th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em">
Quantitativa &nbsp;· Qualitativa &nbsp;· Històric &nbsp;· Computacional &nbsp;· Xarxa-analítica &nbsp;· <a href="/ca/Observació" title="Observació" class="wl">Observació</a> &nbsp;· <a href="/ca/Immersió" title="Immersió" class="wl">Immersió</a> &nbsp;· <a href="/ca/Etnografia" title="Etnografia" class="wl">Etnografia</a></td>
</tr><tr><th class="navbox-abovebelow notheme" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0;">
Conceptes</th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em">
<a href="/ca/Cultura" title="Cultura" class="wl">Cultura</a> &nbsp;· <a href="/ca/Modernitat" title="Modernitat" class="wl">Modernitat</a> &nbsp;· <a href="/ca/Control_social" title="Control social" class="wl">Control social</a> &nbsp;· <a href="/ca/Gènere_(sociologia)" title="Gènere (sociologia)" class="wl">Gènere</a> &nbsp;· <a href="/ca/Canvi_social" title="Canvi social" class="wl">Canvi social</a> &nbsp;· <a href="/ca/Família" title="Família" class="wl">Família</a> &nbsp;· <a href="/ca/Rol" title="Rol" class="wl">Rol</a> &nbsp;· <a href="/ca/Societat" title="Societat" class="wl">Societat</a> &nbsp;· <a href="/ca/Treball_(economia)" title="Treball (economia)" class="wl">Treball</a> &nbsp;· <a href="/ca/Conflicte" title="Conflicte" class="wl">Conflicte</a> &nbsp;· <a href="/ca/Ordre" title="Ordre" class="wl">Ordre</a> &nbsp;· <a href="/ca/Estigmatització" title="Estigmatització" class="mw-redirect wl">Estigmatització</a> &nbsp;· <a href="/ca/Edat" title="Edat" class="wl">Edat</a> &nbsp;· <a href="/ca/Estereotip" title="Estereotip" class="wl">Estereotip</a> &nbsp;· <a href="/ca/Poder_(sociologia)" title="Poder (sociologia)" class="wl">Poder</a> &nbsp;· més</td>
</tr><tr><td style="padding:0.3em 0.4em 0.3em;font-weight:bold">
Portal d'antropologia</td></tr><tr><td style="text-align:right;font-size:115%"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/ca/Plantilla:Antropologia" title="Plantilla:Antropologia" class="image wl"><img loading="lazy"alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" data-file-width="48" data-file-height="48" data-file-type="drawing" height="18" width="18" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x"></a></li></ul></div></td></tr></tbody></table>
<figure class="mw-default-size wiki-thumb"><a href="/ca/Fitxer:Photograph_of_President_Reagan_giving_a_speech_at_the_Berlin_Wall,_Brandenburg_Gate,_Federal_Republic_of_Germany_-_NARA_-_198585.jpg" class="mw-file-description image media-thumb" data-hash="Fitxer:Photograph_of_President_Reagan_giving_a_speech_at_the_Berlin_Wall,_Brandenburg_Gate,_Federal_Republic_of_Germany_-_NARA_-_198585.jpg"><img loading="lazy" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Photograph_of_President_Reagan_giving_a_speech_at_the_Berlin_Wall%2C_Brandenburg_Gate%2C_Federal_Republic_of_Germany_-_NARA_-_198585.jpg/220px-Photograph_of_President_Reagan_giving_a_speech_at_the_Berlin_Wall%2C_Brandenburg_Gate%2C_Federal_Republic_of_Germany_-_NARA_-_198585.jpg" decoding="async" data-file-width="2944" data-file-height="2330" data-file-type="bitmap" height="174" width="220" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Photograph_of_President_Reagan_giving_a_speech_at_the_Berlin_Wall%2C_Brandenburg_Gate%2C_Federal_Republic_of_Germany_-_NARA_-_198585.jpg/330px-Photograph_of_President_Reagan_giving_a_speech_at_the_Berlin_Wall%2C_Brandenburg_Gate%2C_Federal_Republic_of_Germany_-_NARA_-_198585.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Photograph_of_President_Reagan_giving_a_speech_at_the_Berlin_Wall%2C_Brandenburg_Gate%2C_Federal_Republic_of_Germany_-_NARA_-_198585.jpg/440px-Photograph_of_President_Reagan_giving_a_speech_at_the_Berlin_Wall%2C_Brandenburg_Gate%2C_Federal_Republic_of_Germany_-_NARA_-_198585.jpg 2x" alt="Photograph_of_President_Reagan_giving_a_speech_at_the_Berlin_Wall%2C_Brandenburg_Gate%2C_Federal_Republic_of_Germany_-_NARA_-_198585.jpg"></a><figcaption>Ideologies enfrontades: <a href="/ca/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan" class="wl">Ronald Reagan</a> dona un discurs flanquejat per banderes davant del <a href="/ca/Mur_de_Berlín" title="Mur de Berlín" class="wl">mur de Berlín</a>, 1987. La <a href="/ca/Porta_de_Brandenburg" title="Porta de Brandenburg" class="wl">porta de Brandenburg</a>, al seu torn, ens recorda l'ús de l'<a href="/ca/Art" title="Art" class="wl">art</a> per justificar la construcció de l'<a href="/ca/Estat" title="Estat" class="mw-redirect wl">estat</a>, com en aquest cas <a href="/ca/Prússia" title="Prússia" class="wl">Prússia</a>-<a href="/ca/Alemanya" title="Alemanya" class="wl">Alemanya</a></figcaption></figure>

Les ideologies solen constar d'una <a href="/ca/Representació" title="Representació" class="mw-disambig wl">representació</a> d<a href="/ca/El_sistema" title="El sistema" class="wl">el sistema</a>; que proporciona un <a href="/ca/Punt_de_vista" title="Punt de vista" class="wl">punt de vista</a> propi i particular sobre la <a href="/ca/Realitat" title="Realitat" class="wl">realitat</a>, a partir del qual s'analitza i es fa un judici, habitualment comparant-lo amb un sistema alternatiu, <a href="/ca/Realitat" title="Realitat" class="wl">real</a> o ideal; i de programes d'acció; que pretenen acostar en tant que sigui possible el sistema considerat real al sistema ideal pretès.

Les ideologies caracteritzen <a href="/ca/Sociologia" title="Sociologia" class="wl">grups socials</a>, <a href="/ca/Institució" title="Institució" class="wl">institucions</a> i moviments <a href="/ca/Política" title="Política" class="wl">polítics</a>, <a href="/ca/Sociologia" title="Sociologia" class="wl">socials</a>, <a href="/ca/Religió" title="Religió" class="wl">religiosos</a> o <a href="/ca/Cultura" title="Cultura" class="wl">culturals</a>. Expliquen la diferència de visions en política, <a href="/ca/Filosofia" title="Filosofia" class="wl">filosofia</a> o <a href="/ca/Ètica" title="Ètica" class="wl">ètica</a>, i condicionen moltes de les decisions de l'individu; així, es qualifica una persona de conservadora, de progressista, de relativista o de fonamentalista, per exemple. La ideologia no sempre és conscient, ja que va lligada al <a href="/ca/Judici" title="Judici" class="wl">judici</a> sobre els fets i els altres.

Al <a href="/ca/Marxisme" title="Marxisme" class="wl">pensament marxista</a>, és el sistema de valors que la <a href="/ca/Societat_de_classes" title="Societat de classes" class="mw-redirect wl">classe</a> dominant difon entre les classes <a href="/ca/Submissió" title="Submissió" class="wl">subalternes</a> per justificar el seu domini, amb la intenció que els oprimits l'interioritzin i l'assumeixin com a natural. Per exemple, dins les societats <a href="/ca/Capitalistes" title="Capitalistes" class="mw-redirect wl">capitalistes</a>, la idea que la <a href="/ca/Propietat_privada" title="Propietat privada" class="wl">propietat privada</a> és un <a href="/ca/Dret_natural" title="Dret natural" class="wl">dret natural</a> inalienable.

Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema que pretén la seva conservació , la seva transformació violenta o pacífica o la restauració del sistema prèviament existent . Les ideologies solen constar d'una representació del sistema; que proporciona un punt de vista propi i particular sobre la realitat, a partir del qual s'analitza i es fa un judici, habitualment comparant-lo amb un sistema alternatiu, real o ideal; i de programes d'acció; que pretenen acostar en tant que sigui possible el sistema considerat real al sistema ideal pretès. Les ideologies caracteritzen grups socials, institucions i moviments polítics, socials, religiosos o culturals. Expliquen la diferència de visions en política, filosofia o ètica, i condicionen moltes de les decisions de l'individu; així, es qualifica una persona de conservadora, de progressista, de relativista o de fonamentalista, per exemple. La ideologia no sempre és conscient, ja que va lligada al judici sobre els fets i els altres. 