Imaginació
habilitat de formar noves imatges i sensacions que no són percebudes pels sentits / From Wikipedia, the free encyclopedia
La imaginació (del llatí imaginatĭo, -ōnis) és la facultat de la ment humana de crear imatges mentals o pensar en realitats no percebudes abans, d'inventar noves versions del món; un procés superior que permet a l'individu manipular informació generada intrínsecament amb la finalitat de crear una representació percebuda pels sentits de la ment. Aquests sentits de la ment són els mecanismes que permeten veure un objecte que s'havia visualitzat prèviament però que ja no es troba present en l'ambient. Cal aclarir que quan s'imagina no es redueix només al sentit de la visió, sinó també a altres àrees sensorials.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La imaginació s'assembla al procés de percebre. No obstant això, la primera no es limita a la segona. La imaginació és un procés més abstracte, és a dir, que no necessita un objecte present en la realitat (en aquest instant), ella se serveix de la memòria per manipular la informació i relacionar-la de formes que no depenen de l'estat actual de l'organisme. És a dir, la imaginació pren elements abans percebuts i experimentats, i els transforma en nous estímuls i realitats.
La imaginació es diferencia del somni en què la imaginació s'activa quan l'individu està despert. La imaginació respon a la necessitat de ficció que experimenta tot subjecte i és una de les característiques fonamentals de la personalitat (hi ha persones més imaginatives que d'altres, tot i que es pot educar).