Immunodeficiència
From Wikipedia, the free encyclopedia
La immunodeficiència és un estat patològic en el qual el sistema immunitari és incapaç de desenvolupar una resposta immunitària adequada davant la presència d'un antigen estrany i aquest no és eliminat del cos. Aquest fet és molt important quan es tracta de microorganismes patògens perquè l'organisme resta vulnerable i pot patir infeccions recurrents, sovint oportunistes, més o menys greus segons el grau d'immunodeficiència. A grans trets, la immunodeficiència és el resultat de l'absència o la manca de funcionalitat dels elements que intervenen en la resposta immunitària, incloent els limfòcits, els fagòcits i el sistema del complement.[1]
Tipus | malaltia immunitària |
---|---|
Especialitat | immunologia |
Classificació | |
CIM-10 | D84.9 |
CIM-9 | 279.3 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 21506 |
Patient UK | Immunodeficiency-(Primary-and-Secondary) |
MeSH | D007153 |
UMLS CUI | C0003257 |
En aquest estat també s'alteren els mecanismes immunitaris de vigilància i control de cèl·lules tumorals abans de la seva multiplicació, circumstància que facilita la gènesi de determinats tipus de càncer.[2]