Imperi Neobabilònic
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Imperi Neobabilònic o Segon Imperi Babilònic, va ser un període dins la història de Mesopotàmia que es va iniciar l'any 626 aC i va acabar l'any 539 aC.[1] Durant els tres segles precedents, Babilònia havia estat governada per pobles de llengua acàdia i pels seus veïns del nord, Assíria. Un any després de la mort del governant assiri, Assurbanipal, el 627 aC, l'Imperi Assiri va entrar en una sèrie de brutals guerres civils. Babilònia es va rebel·lar sota Nabopolassar, un membre de la tribu dels caldeus que hi havia migrat al segle ix aC. Aliats amb els pobles medes, perses, escitis i cimeris saquejaren la ciutat de Nínive l'any 612 aC (episodi molt comentat a la Bíblia), i la seu de l'imperi va passar a ser Babilònia que no ho era des que morí Hammurabi al segle xviii aC. Durant aquest període va millorar l'economia, l'arquitectura, les arts i les ciències.
| ||||
| ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Babilònia | |||
Idioma oficial | accadi i aramaic | |||
Període històric | ||||
Revolta de Babilònia (626 a.C) | 626 aC | |||
Batalla Opis | 539 aC | |||
Política | ||||
Forma de govern | No especificat | |||
President | ||||
• 626–605 aC: | Nabopolassar (first) | |||
• 556–539 aC: | Nabònides (last) | |||
El Període Neobabiloni va finalitzar amb el regnat de Nabònides el 539 aC. Els perses de Cir el Gran finalment van conquerir l'imperi neobabilònic després de vèncer en la batalla d'Opis.[2]