Impermeabilització del sòl
el fenomen de cobrir el sòl amb matèries impermeables canviant la hidrografia i el seu ecosistema / From Wikipedia, the free encyclopedia
La impermeabilització del sòl en hidrologia i pedologia és el fenomen de cobrir el sòl amb matèries impermeables. Aquesta impermeabilització és una conseqüència de moltes activitats humanes: urbanització, construcció de carreteres, canalització o intubació de rius… Té com a efecte reduir o suprimir la conductivitat hidràulica del sòl que ja no pot filtrar ni absorbir l'aigua de pluja ni tampoc bescanviar gasos.[1] Una impermeabilització excessiva –a conseqüència de la pressió demogràfica i la urbanització de la societat– té un efecte negatiu en l'ecosistema i destrueix biòtops vitals.[2] Entre els efectes hi ha:
- L'aigua de pluja no pot filtrar i alimentar el nivell freàtic.
- Després de pluges fortes i continues, en lloc de ser absorbit pel sòl, grans masses d'aigua són evacuades amb alta velocitat vers els rius o el clavegueram i causen inundacions.[3]
- En formigonar les ribes dels rius es destrueix el biòtop de transició entre l'aigua i la zona seca, lloc aficionat per moltes espècies i la vegetació que estabilitza i protegeix contra l'erosió.
- El microclima local s'empitjora: el sòl impermeabilitzat no pot evaporar aigua i refredar l'aire ambient, tampoc no hi creixen plantes que evaporin aigua i creen ombra. La impermeabilització contribueix fortament a la creació d'illes de calor.
- El sòl cobert «mor»: la fauna subterrània i la majoria dels microorganismes no poden sobreviure sense bescanvi permanent d'aire i d'aigua. Regenerar un sòl després de treure la capa impermeabilitzant és una tasca costosa que pren molt de temps.[1] En zones urbanes es fa la vida difícil als arbres plantats a la vora dels carrers.[4]
S'assaja de mesurar el grau d'impermeabilització mitjançant teledetecció per determinar l'«índex de superfícies impermeables de diferència normalitzada», més conegut amb el seu acrònim anglès NDISI (normalized difference impervious surface index).[5][6]
S'ha de diferenciar la impermeabilització del sòl com a efecte secundari i negatiu d'una activitat humana, de la impermeabilització intencionada de protecció per tal de prevenir la infiltració de substàncies tòxiques com ara les gasolineres, abocadors, fàbriques químiques i altres instal·lacions industrials que podrien pol·luir les aigües freàtiques.