Indústria armamentística
From Wikipedia, the free encyclopedia
La indústria armamentística o indústria de les armes és un negoci global que fabrica armes i tecnologia i equips militars. Consisteix en una indústria comercial involucrada en la investigació, desenvolupament, producció, i el servei de material militar, equips i instal·lacions. Les empreses o complex industrial que produeix armes principalment per les forces armades dels estats, també s'anomena indústria militar. Llavors els departaments de govern determinen els articles militars a comprar. Els productes d'aquesta indústria inclouen armes de foc, municions, míssils, aviació militar, vehicles militars, drassanes, enginyeria naval, vaixells, sistemes electrònics, i més. La indústria d'armes també comporta recerca i desenvolupament.
S'estima que cada any, més d'1,5 bilions de dòlars es gasten en despeses militars arreu del món (2,7% del PIB mundial).[1] El que representa un descens des del 1990, quan les despeses militars representaven el 4% del PIB mundial. Part d'això va a l'adquisició d'equips i serveis militars per la indústria militar. Les vendes d'armes de les 100 empreses més grans productors d'armes van ascendir a un estimat de 315 mil milions de dòlars en 2006.[2] En l'any 2004 més de 30 mil milions es van gastar en el comerç internacional d'armes (una xifra que exclou les vendes interiors d'armes).[3] El comerç d'armes també ha estat un dels sectors afectats per la crisi creditícia, amb un valor total de la transacció en el mercat que s'ha reduït a la meitat (de 32,9 mil milions de dòlars a EUA a 14,3 el 2008).[4] Molts països industrialitzats compten amb una indústria nacional d'armes per proveir la seva pròpia força militar. Alguns països també tenen un substancial comerç nacional legal o il·legal d'armes per l'ús dels seus ciutadans. Un comerç il·legal d'armes lleugeres és freqüent en molts països i regions afectats per la inestabilitat política. El Small Arms Survey estima 875 milions d'armes lleugeres estan en circulació a tot el món, produïts per més de 1.000 empreses de gairebé 100 països.[5]
Els contractes per al subministrament militar d'un país determinat són atorgats pel govern, de manera que els contractes d'armes són d'una importància política considerable. El vincle entre la política i el comerç d'armes pot comportar el desenvolupament del que el president dels EUA Dwight D. Eisenhower va descriure com a complex militar-industrial, on les forces armades, el comerç i la política es troben estretament vinculades. L'adquisició de defensa europea és més o menys anàleg al complex industrial-militar dels EUA.