Indústria lítica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La indústria lítica és un conjunt d'utensilis de pedra derivats de l'activitat humana. S'utilitzaven en l'època anterior a l'ús dels metalls i comprèn típicament els següents estadis successius:
- el paleolític (1200000-10000 aC) amb indústria lítica de còdols i objectes de sílex.
- el mesolític (10000-5000 aC), en què s'especialitzen eines per a foradar (perforadors, trepants), en puntes de sageta (puntes amb peduncle i aletes), en micròlits geomètrics (segments de cercle, trapezis, triangles) i sobretot en la producció de multitud de làmines petites que eren fixades amb resines a falçs primitives fetes de banya, os o fusta.
- el neolític (5000-2000), en què utilitzen el sílex, l'or, la plata i el coure, que anaven perfeccionant a mesura que milloraven la seva destresa manual.
És la indústria més antiga que es coneix; els homínids, almenys els ancestres de l'ésser humà, han fet servir aquest tipus d'eines des de fa almenys 2.800.000 anys.[1] Es pot dir que les eines lítiques van constituir una adquisició important per al desenvolupament de la nostra espècie, ajudant a l'adaptació de nous ambients en permetre modificar la dieta alimentària (incorporant tubercles o proteïnes procedents de grans herbívors).[2]
La capacitat de producció d'eines s'ha desenvolupat des de les primeres pedres tallades per una cara, fins als complexos ordinadors i màquines de l'actualitat, passant per tot un seguit de tècniques molt diverses, però tractant sempre d'aprofitar les seves qualitats i fenòmens per a la consecució d'uns objectius concrets en la tasca: primer, per adaptar-se al medi i després per adaptar el medi a pròpies necessitats.