Inequació
From Wikipedia, the free encyclopedia
En matemàtiques, una inequació o desigualtat és una expressió que determina la mida relativa o l'ordre de dos termes —expressions algebraiques— i que es compleix només per certs valors de les variables.[1][2]
- La notació a < b significa que a és més petit que b.
- La notació a > b significa que a és més gran que b.
- La notació a ≠ b significa que a és no és igual que b, però no informa si un és més gran que l'altre.
En cadascuna d'aquestes expressions, a no és igual a b: aquestes relacions són conegudes com a desigualtats estrictes. Per exemple, la notació a < b també es pot llegir com "a és estrictament més petit que b".
En contrast amb les desigualtats estrictes hi ha dos tipus d'expressions de desigualtat que no són estrictes:
- La notació a ≤ b significa que a és més petit o igual que b (o, de manera equivalent, que no és més gran que b).
- La notació a ≥ b significa que a és més gran o igual que b (o, de manera equivalent, que no és més petit que b).
Un ús addicional de la notació de desigualtats és per mostrar si una quantitat és molt més gran que una altra (normalment de diversos ordres de magnitud):[2]
- La notació a ≪ b significa que a és molt més petit que b.
- La notació a ≫ b significa que a és molt més gran que b.
Si el sentit de la desigualtat és el mateix per tots els valors de les variables llavors la inequació es denomina "absoluta" o "incondicional"; si, pel cas contrari, el sentit de la inequació només es manté per certs valors de les variables en qüestió i canvia per altres valors, la inequació es denomina "condicional".