Inseminació artificial
From Wikipedia, the free encyclopedia
La inseminació artificial (IA) és el procés biotecnològic pel qual els espermatozoides es posen en el tracte reproductiu d'una dona o femella amb el propòsit que quedi embarassada. En l'espècie humana la IA s'utilitza com una tècnica tant per tractar la infertilitat com per permetre l'embaràs sense tenir parella gràcies, en aquest segon cas, a un donant d'esperma. En aquest cas la mare també ho és des del punt de vista genètic i el donant n'és genèticament el pare.
En aquest procediment l'esperma fresc, recentment ejaculat, o bé una esperma descongelada és col·locada en la cèrvix (inseminació intracervical) o en l'úter (inseminació intrauterina) amb mitjans artificials. Les tècniques modernes de la inseminació artificial en humans van ser desenvolupades primer en la ramaderia, sembla que ja els sumeris aplicaven aquestes tècniques en ovelles i ases (els seus dos tipus de ramats principals). Els àrabs ja practicaven la inseminació artificial en els seus ramats de cavalls al segle xiv.[1]