Míssil balístic intercontinental
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un míssil balístic intercontinental o ICBM (sigles en anglès d'intercontinental ballistic missile, amb el mateix significat) és un tipus de projectil guiat per llançar grans càrregues explosives, normalment nuclears, així com altres mitjans d'atac a distàncies superiors a 5.500 km.[1] Es tracta d'un coet espacial suborbital que viatja a molt alta velocitat per fora de l'atmosfera terrestre, de manera que pot travessar continents en pocs minuts.
Així establerts pels tractats internacionals, els míssils balístics intercontinentals tenen, per tant, més abast i velocitat que els míssils balístics de teatre d'operacions i es consideren l'expressió última dels mitjans de destrucció massiva utilitzats en la guerra nuclear. S'afirma generalment que un atac a gran escala amb míssils d'aquest tipus pot aniquilar pobles, nacions i models de civilització sencers, amb centenars i fins i tot milers de milions de baixes.
Els míssils balístics intercontinentals adaptats per al seu tret des de submarins en immersió es denominen míssils balístics de llançament submarí (SLBM, submarine-launched ballistic missile). Al llarg de la seva història, els ICBMs i SLBMs han estat considerats indistintament armes d'artilleria súper-pesant i armes aeroespacials.
La miniaturització de les ogives i l'equip tecnològic necessari per dur-les fins als seus objectius permet que un sol míssil balístic transporti múltiples càrregues independents (MIRV, multiple independent targetable reentry vehicle), així com nombroses ajudes a la penetració per superar els sistemes de defensa antimíssils.