Consonant interdental
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una consonant interdental (o simplement interdental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta de la llengua entre les dents incisives superiors i les inferiors.
En català, no existeixen sons interdentals. Els sons interdentals més coneguts entre nosaltres són:
- fricativa interdental sorda (AFI [θ]), com al primer so de les paraules del castellà Zapato, de l'anglès Thing, o del grec modern Θεσσαλονίκη.
- fricativa interdental sonora (AFI [ð]), com al primer so de la paraula de l'anglès That.