Interferó
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els interferons (IFN) són proteïnes segregades per determinades cèl·lules dels vertebrats quan són infectades per un virus. S'uneixen a la membrana plasmàtica de les cèl·lules sanes i les immunitzen davant la infecció per al mateix o altres virus. Permeten la comunicació entre les cèl·lules per activar les defenses de protecció del sistema immune per a l'erradicació de patògens o tumors.
Dades clíniques | |
---|---|
Grup farmacològic | citocina |
Codi ATC | L03AB i S01AD05 |
Identificadors | |
Número CAS | 9008-11-1 |
AEPQ | 100.029.724 |
Els IFN pertanyen a una gran classe de glicoproteïnes conegudes com a citocines. Els interferons tenen la capacitat de "interferir" amb la replicació viral dins de les cèl·lules hoste. Els IFN tenen altres funcions: activar les cèl·lules immunitàries, com ara cèl·lules assassines naturals i macròfags, que augmenten el reconeixement de la infecció o de cèl·lules tumorals fins a la regulació de la presentació d'antígens als limfòcits T, i que augmenten la capacitat de les cèl·lules hoste no infectades per resistir la nova infecció per virus. Certs símptomes, com dolors musculars i febre, es relacionen amb la producció d'IFN durant la infecció.
Prop de deu IFN diferents han estat identificats en mamífers, set d'ells han estat descrits per als éssers humans. En general es divideixen en tres classes: IFN tipus I, IFN tipus II i IFN tipus III. IFN pertanyents a totes les classes d'IFN són molt importants per a combatre les infeccions virals.