Introgressió
From Wikipedia, the free encyclopedia
La introgressió, també coneguda com a hibridació introgressiva, en genètica (particularment de plantes), és el moviment d'un gen (flux gènic) d'una espècie cap al conjunt de gens d'una altra per mitjà de retroentrcreuaments específics entre un híbrid interespecífic amb un progenitor de l'espècie a la qual es vol introgressar el gen.
El retroentrecreuament es un mètode de millora vegetal que s'utilitza comunament per incorporar un o diversos gens a una altra espècie. En molts casos, el progenitor utilitzat per a aquest retroentrecreuament té un gran nombre de trets desitjats però manca algunes característiques que ens interessen.
La introgressió provocada és un procés a llarg termini, ja que poden ser necessàries moltes generacions d'híbrids abans que acabi el procés complet.
S'ha demostrat que la hibridació introrgressiva ha tingut i té un paper cabdal en l'evolució de les plantes de conreu domesticades, possiblement proporcionant gens que ajuden a la seva expansió en diferents ambients o la resistència a diferents patògens.
La major part de les introgressions són entre individus del mateix gènere tot i que n'hi ha d'intergèniques. La introgressió natural té lloc a la natura i no té interferència directa humana mentre que la introgressió exòtica s'indueix intencionadament. Hi ha proves que la introgressió és un fenomen ubic en plantes, animals, i fins i tot en humans, on es pot haver introduït l'al·lel D microcefalina. A la natura, té diverses conseqüències com ara l'increment en la diversitat genètica en poblacions naturals, la reducció de les barreres reproductores en determinades espècies i és sovint la principal causa d'aparició de noves espècies o especiació.