Intubació traqueal
From Wikipedia, the free encyclopedia
La intubació traqueal, en general només s'anomena intubació, és la col·locació d'un tub de plàstic flexible en la tràquea per a mantenir obertes les vies respiratòries o per servir com un conducte a través del qual l'administració certs medicaments. Es realitzen amb freqüència en els pacients críticament lesionats, malalts o anestesiats per facilitar la ventilació dels pulmons, incloent la ventilació mecànica, i per evitar la possibilitat d'obstrucció de les vies respiratòries o asfíxia.[1][2][3][4]
La ruta més utilitzada és l'orotraqueal, en què un tub endotraqueal passa a través de la boca, la laringe i fins a la tràquea.[5]
En un procediment nasotraqueal, un tub endotraqueal passa a través del nas en comptes de per la boca.
Altres mètodes d'intubació consisteixen en cirurgia, i inclouen la cricotirotomia (utilitzat gairebé exclusivament en casos d'emergència) i la traqueotomia, que s'utilitza principalment en situacions en què es preveu la necessitat de suport prolongat les vies respiratòries.