Invasió del Quebec (1775)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La invasió del Quebec el 1775 va ser la primera gran iniciativa militar de l'Exèrcit Continental recent constituït durant la Guerra de la Revolució Americana. L'objectiu de la campanya era aconseguir el control militar de la província britànica del Quebec (part del Canadà actual) i convèncer els canadencs francòfons perquè s'adherissin a la revolució al bàndol de les Tretze Colònies.
Guerra d'Independència dels Estats Units | |||
---|---|---|---|
La mort del general Montgomery en l'atac a Quebec, el 31 de desembre de 1775, de John Trumbull (1786) | |||
Tipus | invasió | ||
Data | juny 1775 - octubre 1776 | ||
Lloc | Principalment al llac Champlain i les valls del riu Sant Llorenç | ||
Resultat | Victòria britànica[1] Van ser derrotades les invasions estatunidenques al Canadà Contraofensiva britànica | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
|
Una expedició va deixar Fort Ticonderoga a finals d'agost, sota el comandament de Richard Montgomery, i a mitjans de setembre va assetjar i capturar el Fort Saint-Jean, el principal punt defensiu al sud de Mont-real. Després que el fort fos capturat al novembre, Guy Carleton va abandonar Mont-real, fugint cap a la ciutat de Quebec, i Montgomery va prendre el control de Mont-real abans de dirigir-se cap a la ciutat de Quebec amb un exèrcit de mida molt reduïda. Una altra expedició va sortir de Cambridge, Massachusetts, sota el comandament de Benedict Arnold, i va viatjar amb gran dificultat per l'erm del Maine (on moltes de les seves tropes van morir de fam degut a la manca de subministraments) fins a la ciutat de Quebec. Les dues forces es van unir davant la ciutat de Quebec al desembre de 1775, i van assaltar la ciutat durant una tempesta de neu l'últim dia de l'any. La batalla va ser una derrota desastrosa per a l'Exèrcit Continental; Montgomery va morir i Arnold va resultar ferit, mentre que els defensors de la ciutat van patir poques víctimes. Després, Arnold va dur a terme un setge ineficaç a la ciutat, durant el qual les campanyes propagandístiques van impulsar els sentiments lleialistes, i la contundent administració del general David Wooster de Mont-real va molestar tant als partidaris com als detractors dels estatunidencs.
Els britànics van enviar diversos milers de tropes, entre els quals el general John Burgoyne i els seus aliats de Hessen, per reforçar les tropes de la província al maig de 1776. El general Carleton va llançar llavors una contraofensiva, aprofitant que les forces continentals tornaven cap al Fort Ticonderoga afeblides i desorganitzades degut a la verola L'Exèrcit Continental, sota el comandament d'Arnold, va poder obstaculitzar l'avanç britànic, que amb prou feines va poder atacar el Fort Ticonderoga el 1776.
El final de la campanya va posar en marxa la campanya de Burgoyne del 1777 per obtenir el control de la vall del riu Hudson.