Invasions hongareses d'Europa

Les invasions hongareses d'Europa (hongarès: kalandozások, alemany: Ungarneinfälle) van tenir lloc durant els segles IX i x en un període de transició de la història d'Europa durant la baixa edat mitjana, quan el territori del que era l'Imperi Carolingi es trobava amenaçat per la invasió de múltiples forces hostils: els magiars (hongaresos) des de l'est, els vikings des del nord i els àrabs des del sud.^[1][2]

Invasions hongareses d'Europa

Mapa de les invasions hongareses d'Europa als segles IX i X
Tipus	invasió
Data	~800/839-970
Lloc	Europa Occidental, Europa de l'Est, Balcans i península Ibèrica
Bàndols
Tribus hongareses Principat d'Hongria Regne d'Itàlia Frància Oriental Frància Mitjana Gran Moràvia Imperi Romà d'Orient Comtats catalans Al-Àndalus Primer Imperi Búlgar Khazària Frància Occidental Baixa Panònia Principat de la Croàcia Litoral Regne de Croàcia Principat de Sèrbia

Els magiars conqueriren amb èxit la conca dels Carpats (corresponent al que més tard formaria el Regne d'Hongria) a finals del segle IX, i llançaren una sèrie d'incursions saquejadores tant cap a l'est (Regne Franc) com cap al sud (Imperi Romà d'Orient). Les ràtzies cap a l'oest només s'aconseguiren aturar amb la derrota hongaresa a la batalla de Lechfeld (955), la qual conduí a un nou ordre polític a Europa occidental centrada en el Sacre Imperi Romanogermànic. Les incursions cap als territoris romans d'Orient continuaren al llarg del segle x fins que els magiars foren cristianitzats i s'establí el Regne cristià d'Hongria el 1000 o 1001.