Invasions mongoles d'Anatòlia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les invasions mongoles d'Anatòlia van ocórrer en temps diversos, començant amb la campanya de 1241–1243 que va culminar amb la Batalla de Köse Dağ. Els mongols van exercir poder efectiu sobre Anatòlia des que els seljúcides es rendissin el 1243 fins a la caiguda d'Il-kanat l'any 1335.[1] Com que el sultà seljúcida es va rebel·lar diversos cops, el 1225 els mongols van escombrar l'Anatòlia central i oriental. La guarnició era prop d'Ankara.[2][3] La invasió de Tamerlà de vegades és considerada l'última invasió d'Anatòlia per part dels mongols.[4] Encara es poden visitar les restes del patrimoni cultural mongol a Turquia, entre les quals hi ha les tombes d'un governador mongol i un fill de Hulagu.
| ||||
Tipus | conquesta guerra | |||
---|---|---|---|---|
Part de | conquestes mongoles | |||
Interval de temps | 1241 - | |||
Localització | Anatòlia (Turquia) | |||
A finals del segle xiv, la major part d'Anatòlia estava controlada per diversos beilicats d'Anatòlia a causa de la caiguda de la dinastia seljúcida a Rum. Els beilicats turcs estaven sota el control dels mongols a través de soldans seljúcides en declivi.[5][6] Els beilicats no encunyaven monedes en nom dels seus líders mentre eren sota el protectorat dels il-kànides.[7] El dirigent otomà Osman I va ser el primer governador turc en encunyar monedes en nom seu durant la dècada de 1320, en existir-ne amb la llegenda "Encunyada per Osman fill d'Ertuğrul".[8] Com que l'encunyament era una prerrogativa acordada en pràctiac islàmica només per ser un sobirà, es pot considerar que els otomans es van independitzar dels kans mongols.[9]