Iolanda i el lladre - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Iolanda i el lladre.

Iolanda i el lladre

De Viquipèdia

Infotaula de pel·lículaIolanda i el lladre
Yolanda and the Thief
Fitxa
DireccióVincente Minnelli
Protagonistes
Director artísticCedric Gibons i Jack Martin Smith
ProduccióArthur Freed
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióIrving Brecher, a partir d'una història de Jacques Thery i Ludwig Bemelmans
MúsicaHarry Warren i (no surt als crèdits) Lennie Hayton
FotografiaCharles Rosher
MuntatgeGeorge White
VestuariIrene Sharaff
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1945
Durada108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneremusical
Lloc de la narracióAmèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0038262 Filmaffinity: 199592 Allocine: 17308 Allmovie: v55843 Modifica els identificadors a Wikidata

Iolanda i el lladre (Yolanda and the Thief) és una pel·lícula musical americana dirigida per Vincente Minnelli, estrenada el 1945 i doblada al català.[1] La música és de Harry Warren i les lletres d'Arthur Freed, que també va produir la pel·lícula.

La pel·lícula va ser un projecte de Freed per promocionar la carrera de la seva amant, Lucille Bremer, però va ser un fracàs a la taquilla. Un intent de crear una fantasia capritxosa, va acabar, en paraules del crític John Mueller, com "un eggnog en comptes del xampany habitual".[2] Malgrat que conté valors admirables, el resultat va arruïnar la carrera de Lucille Bremer i va desanimar a Fred Astaire, que va decidir retirar-se després de fer una pel·lícula més.[3]

Argument

Iolanda Aquaviva, única hereva d'una gran fortuna, deixa el pensionat de religioses on ha estat educada i torna a la casa familiar, regentada per la seva tia i tutora, Amarilla Aquaviva. Un vespre, al seu jardí, la jove prega el seu "àngel de la guàrdia" de guiar-la cap al futur. L'endemà, l'àngel es presenta a ella sota el nom de Sr. Brown. En realitat, es tracta de l’estafador i buscadots, Johnny Parkson Riggs, que espera aprofitar la fortuna Aquaviva, amb l'ajuda del seu còmplice, Victor Budlow Trout. Però l'amor apareix...

Repartiment

  • Fred Astaire: Johnny Parkson Riggs
  • Lucille Bremer: Iolanda Aquaviva
  • Frank Morgan: Victor Budlow Trout
  • Mildred Natwick: La tia Amarilla Aquaviva
  • Mary Nash: La dama de companyia
  • Leon Ames: M. Candle
  • Ludwig Stossel: El mestre d'escola
  • Jane Green: La mare superior
  • Remo Buffano: El titellaire
  • Francis Pierlot: El padre
  • Leon Belasco: El taxista
  • Ghislaine Perreau: Gigi
  • Charles La Torre: El tinent de policia
  • Michael Visaroff: El majordom

Producció

El rodatge va començar el 15 de gener de 1945. Es va estrenar per primera vegada l'11 de juliol de 1945 a Glendale, Califòrnia. Va costar 2.443.322,31 dòlars i va generar una pèrdua neta de 1.644.000 dòlars.[4]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iolanda i el lladre
  1. Iolanda i el lladre
  2. Mueller, John. Astaire Dancing - The Musical Films. London: Hamish Hamilton, 1986, p. 252–261. ISBN 0-241-11749-6. 
  3. Astaire, Fred. Steps in Time. London: Heinemann, 1959. ISBN 0-241-11749-6. 
  4. Billman, Larry. Fred Astaire - A Bio-bibliography. Connecticut: Greenwood Press, 1997, p. 115–118. ISBN 0-313-29010-5. 
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Iolanda i el lladre
Listen to this article