Iolanta
From Wikipedia, the free encyclopedia
Iolanta (Violant en català, Иоланта en rus) és una òpera en un acte de Piotr Ilitx Txaikovski. El llibret, escrit pel germà del compositor, Modest Txaikovski, està basat en un drama de l'escriptor danès Henrik Hertz: Kong Renés Datter (La filla del rei René). L'obra de teatre havia estat traduïda al rus per Fiodor Miller i adaptada per Vladímir Zotov. L'òpera es va estrenar el 18 de desembre [C.J. 6 de desembre] de 1892 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg amb Medea Mei-Figner en el paper de Iolanta i Nikolay Figner en el paper de Vaudémont, sota la direcció d'Eduard Nápravník. L'estrena va consistir en un programa doble, òpera i ballet, junt amb el ballet El trencanous, que es va estrenar en la mateixa sessió. A Catalunya es va estrenar el 10 de gener de 2013 al Gran Teatre del Liceu.
La proposició de William-Adolphe Bouguereau | |
Títol original | Иоланта |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Piotr Ilitx Txaikovski |
Llibretista | Modest Txaikovski |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | rus |
Basat en | Kong Renés Datter (La filla del rei René) de Henrik Hertz (Henrik Hertz ) |
Creació | 1891 |
Data de publicació | segle XIX |
Parts | 1 |
Personatges |
|
Estrena | |
Estrena | 18 de desembre [C.J. 6 de desembre] de 1892 |
Escenari | Teatre Mariïnski, Sant Petersburg, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 10 de gener de 2013[1] |
Hi ha pocs enregistraments de l'òpera, tot i que l'ària de Robert ha estat molt interpretada en concert i molt enregistrada separadament. L'any 1963 es va filmar una representació de l'òpera a Riga i es va comercialitzar a partir de 1974.
Tret d'Eugeni Oneguin i La dama de piques, el teatre líric de Txaikovski roman en la penombra i amb la imatge de ser una curiositat local russa. És el cas de Iolanta que, malgrat el seu infatigable melodisme, la delicadesa del seu suport orquestral, la varietat de papers amb la seva respectiva càrrega de lluïment i un clima de llegenda medieval subtilment aconseguit dins d'una convenció romàntica, malgrat tot això, no acaba d'entrar en el repertori mundial.
El decurs de l'acció comprèn un sol acte i ens porta a una cort de l'edat mitjana francesa amb un interessant personatge, Iolanta, una princesa cega de naixement que adquireix la vista per una barreja de medicina oriental, fe cristiana i amor humà del convenient cavaller -també convenientment noble- que arriba casualment fins al seu castell. Txaikovski adjudica a cada personatge un caràcter de tessitura adequat, el proveeix dels seus pertinents solos, permet que llueixi les seves facultats i ho fa en una atmosfera poemàtica amb tocs de tensió alternats de manera intel·ligent. L'obra exigeix un repartiment extens de primeres figures: soprano, tenor, dos barítons i baix.