Irene Àngel - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Irene Àngel.

Irene Àngel

De Viquipèdia

Infotaula de personaIrene Àngel

Irene Ángelo amb el seu segon marit, Felipe de Suabia Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Εἰρήνη Ἀγγελίνα Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1181 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 1208 Modifica el valor a Wikidata (26/27 anys)
Hohenstaufen Castle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortTrastorn puerperal Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentKloster Lorch (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióReina Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
FamíliaÀngel i Casa d'Hauteville Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRoger III de Sicília
Felip de Suàbia (1197 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBeatriu de Suàbia
Beatriu de Suàbia (Elisabet)
Cunegunda de Suàbia
Maria de Suabia Modifica el valor a Wikidata
ParesIsaac II Àngel Modifica el valor a WikidataIrene Palaiologos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAleix IV Àngel i John Angelus of Syrmia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 9954165 Modifica els identificadors a Wikidata

Irene Àngel, també anomenada Irene Ángelo (i més endavant anomenada a Maria), (1180/1184-27 d'agost de 1208) fou filla de l'emperador romà d'Orient Isaac II Àngel i la seva primera esposa, potser, de nom Herina i possiblement membre de la família Tornikes.[1][2]

Biografia

Irene Àngel.
Irene Àngel.

En 1193 es va casar amb Roger III de Sicília, que va morir amb prou feines uns mesos després, el 24 de desembre de 1193. Irene va ser capturada en la invasió alemanya de Sicília el 29 de desembre de 1194 i es va casar el 25 de maig de 1197 amb Felip de Suàbia, von Hohenstaufen.[2][3][4] A Alemanya va ser anomenada com a Maria.[1]

El seu pare, que havia estat deposat en 1195, la va instar a obtenir el suport de Felip per al seu restabliment. El seu germà, Alejo, posteriorment, va passar algun temps en la cort de Felip durant els preparatius de la Quarta Croada. Ella, per tant, hauria tingut una influència primerenca sobre el desviament final de la Croada a Constantinoble en 1204.

Després de l'assassinat del seu marit, el 21 de juny de 1208, Irene -que estava embarassada en aquest moment- es va retirar al castell de Hohenstaufen, en l'actual Itàlia. Allí, dos mesos després, el 27 d'agost, va donar a llum a la seva cinquena filla -anomenada Beatriu Pòstuma-, però la mare i la nena van morir poc després o durant el part.[5] Va ser enterrada al mausoleu de la família en el monestir Lorch de Staufen, juntament amb la seva filla i els seus fills.[6] La seva tomba, ara destruïda, no pot ser reconstruïda en l'actualitat.

Va ser esmentada per Walther von der Vogelweide com «la rosa sense espines, la coloma sense malícia».

Descendència

Felip de Suàbia i Irene van tenir cinc filles i dos fills:

Notes i referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Casa de Suabio-Hohenstaufen». bisabuelos.com. [Consulta: 21 febrer 2011].
  2. 2,0 2,1 Cawley, Charles. «Byzantium (1057- 1204)» (en anglès). Medieval Lands, 14-02-2011. [Consulta: 20 febrer 2011].
  3. (Suárez et al. 1958, p. 447)
  4. Vasiliev, Alexander A. «Bizancio y los cruzados». Historia del Imperio Bizantino. [Consulta: 21 febrer 2011].
  5. «Irene Angelina von Byzanz» (en alemany). [Consulta: 21 febrer 2011].
  6. «Kloster Lorch im Remstal» (en alemany). Monasterio Lorch, 2009. [Consulta: 21 febrer 2011].
  7. Atienza, Julio de. Nobiliario español, Diccionario Heráldico de Apellidos Españoles. 
  8. Flórez de Ocariz, Juan. Genealogías del Nuevo Reino de Granada. 
  9. «Alfonso X el Sabio». Biografías y vidas, 2004-2010. [Consulta: 21 febrer 2011].

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irene Àngel
  • Suárez, Luis; Almagro, Martín; Palacio, Vicente; Morales, Francisco (1958). Suárez, Luis; Almagro, Martín; Palacio, Vicente; Morales, Francisco. Manual de historia universal: Edades antigua y media. 2. Espasa Calpe, 1958, p. 687. Espasa Calpe. p. 687.
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Irene Àngel
Listen to this article