Isard pirinenc
bòvid dels Pirineus / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'isard[2] (Rupicapra pyrenaica) és un bòvid que viu als Pirineus i a altres dues serralades del sud d'Europa: els Apenins i la Serralada Cantàbrica. De vegades se l'anomena isard pirinenc per distingir-lo de l'isard alpí (R. rupicapra)[3], un parent proper que ocupa altres muntanyes d’Europa.
Rupicapra pyrenaica | |
---|---|
Període | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 19771 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Bovidae |
Gènere | Rupicapra |
Espècie | Rupicapra pyrenaica Bonaparte, 1845 |
Nomenclatura | |
Significat | Cabra rupestre pirinenca |
Distribució | |
En aragonès[4] li diuen sarrio, chizardo,[5] ixarzo[6] o ixarso,[7] en asturià: robecu, robezu,[8] en castellà: rebeco,[6] en èuscar: Pirinioetako sarrio, en occità aranès i occità general: isard,[9] sarri,[10] craba per la femella, en francès: chamois des Pyrénées, isard,[11] i en italià: camoscio,[12] camoscio pirenaico o camoscio dei Pirenei),[13].
Estudis genètics recents justifiquen la separació del gènere Rupicapra en dues espècies: R. pyrenaica i R. rupicapra, encara que aquest no és un criteri que hagi estat adoptat encara per tota la comunitat científica internacional. Hi ha discrepàncies sobre la data en què ambdues espècies van divergir (entre 40.000 i 280.000 anys).[14] No obstant això, totes les dates proposades coincideixen amb el període interglacial de la Glaciació de Riss-Glaciació de Würm.