Isoespín feble
From Wikipedia, the free encyclopedia
En física de partícules, l'isoespín feble és un nombre quàntic associat a la interacció feble, seguint la idea de l'isoespín de la interacció forta. L'isoespín feble és normalment indicat amb el símbol T o I amb la seva tercera component escrita com a Tz, T3, o Iz, I3.[1] L'isoespín feble és un component de la hipercàrrega feble, la qual unifica les interaccions febles amb les electromagnètiques. Pot ser entès com el valor propi d'un operador de càrrega.
És un dels nombres quàntics que, junt amb l'isoespín feble i la càrrega elèctrica, caracteritzen els leptons i quarks del Model estàndard:
esquerrà | càrrega elèctrica Q | isoespín feble T₃ | hipercàrrega feble YW | dretà | càrrega elèctrica Q | isoespín feble T₃ | hipercàrrega feble YW | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Leptons | νe, νμ, ντ | 0 | +1/2 | −1 | No interaccionen (existència hipotètica) | |||
e−, μ−, τ− | −1 | −1/2 | −1 | e−R, μ−R, τ−R | −1 | 0 | −2 | |
Quarks | u, c, t | +2/3 | +1/2 | +1/3 | uR, cR, tR | +2/3 | 0 | +4/3 |
d, s, b | −1/3 | −1/2 | +1/3 | dR, sR, bR | −1/3 | 0 | −2/3 |
La llei de conservació de l'isospin feble imposa que totes les interaccions febles han de conservar T₃. Com que T₃ és també conservat per les altres interaccions, és més important que T i sovint el terme "isoespín feble" es refereix en realitat a la "3a component de l'isoespín feble".