Isòtops del luteci
From Wikipedia, the free encyclopedia
El luteci (Lu) natural es compon d'un isòtop estable el 175Lu amb una abundància natural del 97,41%. S'han caracteritzat 33 radioisòtops, dels quals els més estables són el 176Lu amb un període de semidesintegració de 3,78 × 10¹⁰ anys i una abundància natural del 2,59%, el 174Lu amb un període de semidesintegració de 3,31 anys. La resta d'isòtops radioactius tenen períodes de semidesintegració menors a 9 dies, i la majoria d'ells menors a una hora. Aquest element presenta també 18 isòmers nuclears, els més estables dels quals són el 177mLu (t½ 160,4 dies), el 174mLu (t½ 142 dies) i el 178mLu (t½ 23,1 minuts).
Els isòtops de luteci varien en massa atòmica de 149, 973 del 150Lu a 183,961 del 184Lu. El mode de desintegració primari abans de l'isòtop estable més abundant, el 175Lu, és la captura electrònica (amb alguna emissió alfa i emissió de positrons), i el mode de desintegració primari després és l'emissió beta. El producte de desintegració abans del 175Lu són isòtops de l'element 70 (iterbi) i després isòtops de l'72 (hafni).
Massa atòmica estàndard: 174.967(1) u